Mª TERESA & CAIXA DE CATALUNYA
 |
|
Han passat uns quatre
anys, des de que un dia vaig anar a treure dinerons del meu compte de Caixa de Catalunya, amb la desagradable
sorpresa que el director de l'oficina va dir-me que els diners estaven
bloquejats. Els tenia col·locats en Accions Preferents.
Els que em coneixeu,
heu anat seguint les meves lluites primer al carrer amb gent molt humil, fent soroll
amb tapadores i cassoles davant la Borsa de Barcelona, amb assemblees
posteriors i moltes reunions, fins que ho vaig deixar córrer per cansament, malgrat
que defensava els meus diners, guanyats amb el meu treball i,estalviats pel dia
de demà.
Fa dos anys vaig
tornar a la lluita de mà d'una advocada jove i emprenedora. Va estudiar el meu
cas, va recórrer la anul·lació prèvia de Consum, i un cop presentada tota la paperassa;
ahir divuit mesos desprès, ens assignaren hora pel judici.
Visc una experiència
nova. Ciutat de la Justícia, edifici de l'Audiència del Civil, tercer pis, sala
103. Tal com es veu a les pel·lícules o les series de TV. En aquest cas cinc
dones dins. La jutgessa davant de la seva taula al centre, l'advocada de la
Caixa, una dona de mitjana edat, a l'esquerra sola amb la seva carpeta, a la
dreta Silvia la meva advocada i Maribel la
procuradora que tenia els poders, entre les dues em duien el cas i, davant,
petitona, jo asseguda en una cadira. Això si, molt digne, esperant el que
passaria, em van indicar que no podia dir ni una paraula, per tant, callada
tota l'estona.
 |
| Seu central Caixa de Catalunya |
M'hauria agradar
filmar-ho. Sols van cridar un testimoni, Oscar, el Director de la Caixa en
aquella època, que en lloc de defensar-se i dir que jo ja sabia el que em feia, va canviar la tàctica i,
va definir-me a requeriment de la jutgessa,
al demanar-li el meu perfil, que era una dona educada, correcte, treballadora,
estalviadora, etc. Que ell recomanava el
producte financer correcte i que mai no va fer res en contra dels seus clients.
La advocada de Caixa de Catalunya va treure
de la carpeta papers, canviats de data, firmes falses i un greu error judicial
escrit en un document. Inaudit semblava que també em defensava fent-ho tan malament.
Silvia, en veure tots aquells errors va tenir un camí planer i fàcil per defensar-me.
Ho va fer amb gran professionalitat i vehemència. A més de demanar el retorn de tots el meus diners,
reclamava els interesso d'aquests quatre anys i, una compensació per
"danys i perjudicis", donat que la Caixa havia gaudit dels meus
diners, mentre jo no els podia tocar.
Els ulls de la jutgessa
anaven de sorpresa en sorpresa i em mirava sense voler creure els disbarats que
sentia de la part contrària. Jo la vaig trobar molt propera tot i que, entre
ella i jo tot va ser silenci.
El judici va ser curt
i amb bona harmonia, per acabar amb un cop de massa i "vist per a sentencia"
com diu el reglament.
A la sortida les dues
parts, la contraria i la meva, varen dir-me que segur que ho tenia guanyat i amb
cobrament afegit dels interessos. Salutacions i acomiadaments, només hi faltava
un vermut en aquella hora. En uns
quinze dies sabré el veredicte, si
guanyo, que ja es veurà, esteu tots convidats a una copa de cava. Agrair a la
Malole, companya del bloc, la seva companyia, tot i que tampoc, va poder dir
res com a professional.
D'això en trec que s'ha
de lluitar fins el final, malgrat que aquests gegants financers, tinguin la
paella pel mànec.
