Fa uns quants dies que visc en psicodèlia induïda. El fet desencadenant són unes olleres progressives que a desgràcia d'un infortunat diagnòstic en renovar-me el carnet de conduir, vaig tenir la pèssima idea de fer-me fer, creient que lluny + a prop =  progressives. He anat a protestar a l'òptica perquè el seu preu m'obligava a fer-ho.

 Em diuen que és el cervell el que s'ha d'acostumar. però per pur esperit de contradicció no m'hi acostumo. No em direu que no és surrealista posar-se olleres per veure bé el que veia perfectament (o així ho creia). I així estic, ara em cal el doble de temps per llegir el diari, per exemple, i quan surt una paraula infreqüent o estranya, la feina és meva per confegir una lectura coherent. A vegades no en faig cas i invento. Total, la realitat és tan psicodèlica  que no ve d'aqui. Potser Mare Natura, que és tan sàvia, em vol dur suaument cap a la inòpia senil.