Setmana enfeinada i absurda a causa dels embolics del meu germà. Visites diverses, trucades, intents de col·locació de llibres i objectes etc. Cada cosa requereix una solució diferent i cada descobriment és una complicació més. Però de mica en mica espero que hi arribarem. Ara ja tenim un nou local on emmagatzemar el que està pendent de venda o una altra solució per poder desllogar els cinc locals (pisos, trasters, locals...) i tenir-ho tot centralitzat, De-men-cial!) A finals de mes ja n'haurem buidat un, però dels que queden un és a Santa Lugaia i l'altre a Mataró i en cap d'ells sabem què s'hi guarda. Estic convençuda que res important i que el valor del que hi ha no arriba, ni en somnis, per cobrir les despeses de trasllat i de lloguers endarrerits. Si només depengués de mi no aniria i me'n desentendria. Ja he salvat quatre records d'infància i la resta pot anar a mar. Però hauré de veure com van desapareixent els diners (res de l'altre món) en despeses pendents i seguir-me complicant la vida llegint paperots i llençant i llençant, Ara que, com era previsible, el tema ha acabat interessant-me literàriament i tot són notes per a la novel·la que es va perfilant al meu cap. Ja és humor intentar treure'n partit.
No perdessim l'humor. Un petó.
ResponElimina