LA TRESCA I LA VERDESCA

Colors i formes de la tardor a Saifores

Després de molts dies de gris, diumenge el cel va aparèixer cobert de paper xarol d'un blau esclatant que ressaltava el primers plans. Els arbres, immòbils, es retallaven com en un decorat, les ombres tallants, els contorns precisos. El cant d'un ocell era clar i cristal·lí com l'aigua de la font. Per a qui canta? Una garsa  li donava resposta amb la seva veu rogallosa i l'aire s'omplia d'intuïció d'hivern. Van sonar les campanes com si fossin de fusta, sense vibració. Van arribar uns pardals, dues papallones blanques, una marró i una negra creuant l'espai com si tot allò no anés amb ella. A vegades tot quedava en suspens i ni tan sols se sentien els cotxes de l'autopista. El cant de l'ocell acabava amb un descens de les notes que semblaven un lament o un comiat. Era el dia de Tots Sants, l'hivern és encara lluny però tot semblava cridar-lo. Inclús el sol que marxa cada dia una mica abans.

Si en voleu veure algunes, cliqueu a                                                                          sobre la foto.