L' arpa i les seves vibracions, 402

Mª TERESA & CAIXA DE CATALUNYA

Han passat uns quatre anys, des de que un dia vaig anar a treure dinerons del meu compte  de Caixa de Catalunya, amb la desagradable sorpresa que el director de l'oficina va dir-me que els diners estaven bloquejats. Els tenia col·locats en Accions Preferents.

Els que em coneixeu, heu anat seguint les meves lluites primer al carrer amb gent molt humil, fent soroll amb tapadores i cassoles davant la Borsa de Barcelona, amb assemblees posteriors i moltes reunions, fins que ho vaig deixar córrer per cansament, malgrat que defensava els meus diners, guanyats amb el meu treball i,estalviats pel dia de demà.

Fa dos anys vaig tornar a la lluita de mà d'una advocada jove i emprenedora. Va estudiar el meu cas, va recórrer la anul·lació prèvia de Consum, i un cop presentada tota la paperassa; ahir divuit mesos desprès, ens assignaren hora pel judici.

Visc una experiència nova. Ciutat de la Justícia, edifici de l'Audiència del Civil, tercer pis, sala 103. Tal com es veu a les pel·lícules o les series de TV. En aquest cas cinc dones dins. La jutgessa davant de la seva taula al centre, l'advocada de la Caixa, una dona de mitjana edat, a l'esquerra sola amb la seva carpeta, a la dreta Silvia la meva advocada i  Maribel la procuradora que tenia els poders, entre les dues em duien el cas i, davant, petitona, jo  asseguda en una cadira.  Això si, molt digne, esperant el que passaria, em van indicar que no podia dir ni una paraula, per tant, callada tota l'estona.

Seu central Caixa de Catalunya

M'hauria agradar filmar-ho. Sols van cridar un testimoni, Oscar, el Director de la Caixa en aquella època, que en lloc de defensar-se i  dir que jo ja  sabia el que em feia, va canviar la tàctica i, va definir-me a requeriment de la  jutgessa, al demanar-li el meu perfil, que era una dona educada, correcte, treballadora, estalviadora, etc.  Que ell recomanava el producte financer correcte i que mai no va fer res en contra dels seus clients. La advocada de  Caixa de Catalunya va treure de la carpeta papers, canviats de data, firmes falses i un greu error judicial escrit en un document. Inaudit semblava que també em defensava fent-ho tan malament. Silvia, en veure tots aquells errors va tenir un camí planer i fàcil per defensar-me. Ho va fer amb gran professionalitat i vehemència.  A més de demanar el retorn de tots el meus diners, reclamava els interesso d'aquests quatre anys i, una compensació per "danys i perjudicis", donat que la Caixa havia gaudit dels meus diners, mentre jo no els podia tocar.

Els ulls de la jutgessa anaven de sorpresa en sorpresa i em mirava sense voler creure els disbarats que sentia de la part contrària. Jo la vaig trobar molt propera tot i que, entre ella i jo tot va ser silenci.

El judici va ser curt i amb bona harmonia, per acabar amb un cop de massa i "vist per a sentencia" com diu el reglament.

A la sortida les dues parts, la contraria i la meva, varen dir-me que segur que ho tenia guanyat i amb cobrament afegit dels interessos. Salutacions i acomiadaments, només hi faltava un vermut  en aquella hora. En uns quinze  dies sabré el veredicte, si guanyo, que ja es veurà, esteu tots convidats a una copa de cava. Agrair a la Malole, companya del bloc, la seva companyia, tot i que tampoc, va poder dir res com a professional.

D'això en trec que s'ha de lluitar fins el final, malgrat que aquests gegants financers, tinguin la paella pel mànec.