PANEM ET CIRCENSES XXXVII

• Strauss-Kahn diu que te una coartada ja que a la mateixa hora estava dinant amb la seva filla. Ja ho diuen, ja, que els polítics son com Déu i tenen el do de la ubiquïtat (i perdoneu la grolleria)

ELECCIONS AUTONÒMIQUES

Rodriguez Zapatero diu que el Consell de Ministres de divendres aprobarà la creació de 1'7 milions de beques de formació.
Rosa Diez de UPyD diu que s'ha d'acabar amb el bipartidisme asfixiant i antidemocràtic.
Contra la corrupció, el PSOE promet "fermesa" i el PP ampliar la prescripció dels delictes. En economia, el PSOE vol eliminar traves burocràtiques ; el PP vol reduïr el dèficit i reduïr la administració. En Medi Ambient parla d'energies netes, aïllament d'habitatges i promoure el transport públic. El PP també, però amb la boca petita. En Educació el PSOE impulsarà l'educació pública. El PP aposta per la llibertat d'elecció de centres per part dels pares, per l'anglés i per unificar el calendari.

I com deien els Marx (Groucho i germans, of course): Y además dos huevos duros.

ELECCIONS MUNICIPALS

"A los que creen problemas les haré la vida imposible hasta que se marchen" Xavier García Albiol, PP de Catalunya.

"Quan va entrar més gent va ser amb el PP, allò si que era un colador" Jordi Hereu, alcalde

de Barcelona, PSC.

"Els immigrants s'han de comportar com nosaltres. Els hem d'educar" Josep Maria Vila d'Abadal, alcalde de Vic ,CIU.

Ah! "I a més a més han tornat malalties que ja estaven erradicades". No us fa molta por?

• El tema del gendre dels Tous, fa un tuf!

LA TRESCA I LA VERDESCA

Geoplatxing

Tarda de sol i descoberta. Per la platja de la Barceloneta seguim pistes i apuntem coordenades amb un GPS, dels punts que ens han marcat en un mapa. La platja està abarrotada de gent jugant. Nosaltres també juguem a trobar llocs. Sense parar seguim el nord o l’est, graus de longitud o latitud, minuts, segons, torres, escultures, el vell conegut estel ferit, gent com a gambes menjant gambes i joves penjats de volley ball, estels al cel com si a sota no hi hagués res. No hi ha una serenitat més gran que la d’un estel en la tarda. Incansables, seguim trobant: el gasòmetre, la torre del rellotge, la platja del Somorrostro... en ple exercici gimnàstic més que passejada cultural. Tampoc no es tractava d’altra cosa; avui marquem punts, un altra dia podem repetir amb més calma, veient els esgrafiats, els enganyatalls, els racons i les escultures. Arribem els primers i amb tots els objectius acomplerts.Veles al lluny, la il·lusió per les coses diverses que ens ofereix la ciutat. Tornarem a fer-ne alguna.

Una llanxa talla el mar

i una gavina l’aire.

Esquitxos frescos

de vent de tarda:

un peix daurat

cura un ocell ferit.

El sol es desfà a l’espigó

omplint de sorra les sabates.

Estel, avió...

L'ARPA I LES SEVES VIBRACIONS 103

MARIE CURIE, 1867 - 1934

2011, ANY INTERNACIONAL DE LA QUÍMICA

(el color blau l’identifica internacionalment)

Amb motiu del centenari del Premi Nobel de Química atorgat a Maria Sklodowska, ja feia anys Marie Curie, el Museu Curie de París i l’Institut d’Estudis Catalans han proposat una exposició , recórrer la trajectòria d’aquesta dona excepcional. L’exposició s’emmarca , també, dins dels actes commemoratius de l’Any Internacional de la Química. (carrer del Carme, 47, entrada lliure). Són 12 panels que molt senzillament ens exposen fotografies i un breu relat de la seva vida i del seu treball. A més la visita del claustre de l’antiga Casa de Convalescència de Sant Pau, sempre és recomanable, magnífic edifici civil, d’estil classicista del segle XVII. S’ajunta doncs el contingut i el continent. Eren les 6 de la tarda i em vaig trobar sola , a ningú més se li va ocórrer entrar a aquella hora, faig fer fotografies de tots els panels i vaig quedar-me una bona estona mirant els murals i els arrambadors de ceràmica restaurats fa uns anys. Tot escoltant el silenci, em va envair una sensació de pau com feia temps no gaudia a Ciutat Vella, una experiència que per improvisada va resultar gratificant.

No explico res del matrimoni Curie, perquè tot és sabut, em va impessionar un paràgraf d’una carta de Pierre Curie a Marie, agost del 1894: “ Tanmateix, seria tan bonic que no goso pensar-hi, poder viure plegats, hipnotitzats pels nostres somnis, el teu somni patriòtic, el nostre somni humanitari i el nostre somni científic”

VA DE LLIBRES

Ja ha caigut un altre, aquest recomanat. Recordeu quan el profe ens va parlar de EL LLORO DE FLAUBERT de Julian Barnes? En Marçal li va regalar a la Malole, ella el va llegir i me l'ha deixat. Avui l'he acabat i haig de dir que l'he trobat deliciós. És un llibre de dues-centes pàgines que no es pot llegir d'una tirada perquè té tant de suc que s'ha d'anar assaborint de mica en mica. Li haig de preguntar a en Borja però jo crec que és la millor prova del que és LA IRONIA de la qual estem parlant darrerament. Ni novel·la, ni assaig, ni biografia, ni autobiografia i tot alhora. Julian Barnes narra la vida de Flaubert a través de la mirada del seu narrador, Geoffrey Braithwaite, un personatge de ficció.

Tot arriscant-me a ser renyada per la meva germana (he plegat un extrem d'una pàgina, horreur!) us en copio un fragment:

"Una manera de legitimar les coincidències, és clar, és dir-ne ironies. És el que fa la gent elegant. La ironia és, al capdavall, la manera moderna, un company de beguda de la rresonància i de l'enginy. Qui hi podria estar en contra? I tanmateix de vegades em pregunto si la ironia més enginyosa i més sonora no és senzillament una coincidència ben polida i ben educada.

No sé què en pensava Flaubert, de la coincidència. Jo esperava algun article característic al seu sostingudament irònic Dictionnaire des idées reçues; però fa un salt directament de conyac a coit. Tot i així, el seu amor a la ironia és evident; és una de les coses més modernes sobre Flaubert. A Egipte el va entusiasmar descobrir que almeh, la paraula per a "dona setciències", havia anat perdent el seu sentit original i havia passat a voler dir: "puta".

Doncs així, tot el llibre. Altament recomanable.

L'ENIGMA ENIGMÀTIC

Quan he llegit el comentari de la Ma. Teresa dient allò de: A ON ÉS EN PANCRAÇ? he escrit un comentari a sota dient que a mi si em sortia l'entrada 102 dedicada al sant però no el meu comentari, que tornava a posar.

I quan ja havia posat la paraula clau i clicat per a publicar-ho ha sortit una nota dient: Lo sentimos, no puede publicar o alguna cosa semblat. I s'ha esborrat tot.

Vés que no estigui amb les llagostes que no troba en Rafael!

L'Enigma de la tresca-17

De quina casa es tracta? On està ?

L'Enigma de la Tresca-16

La guanyadora ha estat la Maria Teresa

2011-05-13

Ahir dijous, dia de l'aniversari de la meva amiga Mercè

A les deu del matí sortim en expedició cap a Vilassar de Mar. La cita és relativament matinera perquè estem convocats al Museu de la Mina Vella. Aquesta mina és la que, barrejada amb aigua provinent del Ter, abasteix d’aigua al poble. Era una visita que feia temps teníem pendent i ha estat molt interessant. En aquest lloc hi ha una casa, les restes d’un antic molí, els pous de captació d’aigua, les basses d’emmagatzematge i també una estació meteorològica en actiu i una estació solar fotovoltaica sobre un dels dipòsits coberts. L’energia generada la venen a la companyia elèctrica. Al museu podem veure la història i diferents aspectes dels sistemes de captació i distribució de l’aigua. També fotografies, estris, peces diverses.

Aquí us poso unes quantes de les fotografies fetes, però la recomanació és que cal veure-ho de debò perquè no es veu tot ni prou bé com per fer-se una idea cabal.

El que més m’ha agradat, o més ben dit, els detalls que he trobat més curiosos o bonics són les peces raríssimes i l’acció que l’aigua, el rovell, la calç i el temps les hi ha produït. I els diversos tipus d’aixetes, tapes de registre, canonades, manòmetres, mesuradors etc. Tot, petites coses d’us habitual que el temps ha modificat i ha convertit moltes vegades en objectes obsolets. Alguns d’ells, vistos desapassionadament acaben essent escultures vitals. El seu valor ja depassa el de l’ús i les converteix en objectes de contemplació i, a vegades, en autèntiques obres d’art i disseny.

Si algú n’està interessat he comprat un llibret que ho explica tot.

Avui a la tarda vaig a la platja a buscar tresors. Sí, heu llegit bé. És una activitat organitzada per Omnium Cultural. Ja us explicaré com ha anat.

Ah! Me n’oblidava, aquesta setmana, la guanyadora de l’Enigma ha estat LA MARIA TERESA!!!!

LA TRESCA I LA VERDESCA

Avui Sant Ponç, festa del perfum en estat natural. He anat a comprar una mata d'alfàbrega de fulla petita pels mosquits i una de fulla gran per a fer el pesto, una de julivert per un si de cas i menta refrescant i persistent... olors de record i d'il·lusió d'estiu, de menjades compartides, riures i ensenyament del què és la vida de debò.

Quan anava a l'Escola Massana, aquest era un dia de molta festa. Empentes i olors en el carrer Hospital, mans que s'alcen alhora per collir una paperina amb camamilla, petons amb gust de mel i arrop, pega dolça, fruita confitada, taronja amargant, pell de melò. Mmmmmmmm!

L'ARPA I LES SEVES VIBRACIONS 101

FESTA DE SANT PONÇ

Avui 11 de maig la tradició religiosa commemora Sant Ponç, nascut a Roma i mort a Niça el 258, màrtir durant la persecució de Valerià. Se'l considera un estudios de les herbes aromàtiques i de les seves aplicacions curatives.

Suposo que la Mª Dolors estarà trescant pel carrer de l’Hospital, jo hi aniré per la tarda. Espero no xafar-li el reportatge que sempre podem compartir amb les seves fotografies per enriquir-nos mútuament.

És una festa que no em perdo mai, m’agrada olorar la barreja d’herbes. A les paradetes s’hi troben casi totes: camamilla, orenga, marialluïsa, menta, tarongina, sajolida, llorer, ginesta, til·la, romaní, marduix, poniol, i altres.

Li donen color i sabor les llaminadures de fruites confitades, el típic arrop i el caramels de menta, d’eucaliptus i d’altres varietats. Tota classe de mels i també porcions de ruscos portats pels apicultors.

Si us animeu potser ens hi trobarem.

LA TRESCA I LA VERDESCA

Girona en flors 10 de maig de 2011

Avui he estat a Girona per veure les cases, patis, botigues i llocs diversos guarnits de flors.

Malgrat que cada cop és més emprat l'arreglo floral a l'estil professional o d'escola de floristeria, continua essent un moment màgic. A mi, que voleu que us digui, m'agraden molt aquests moviments ciutadans de masses i més si és amb alguna finalitat sense altra intenció que la de fer la vida de tothom una mica més agradable.Sí, seria meravellós que per un dia tothom obris les portes de casa seva a qui volgués entrar-hi i es pogués veure un petit retall d'aquella persona : un racó, una calaixera amb un ram de flors boscanes, una pila de llibres sobre una taula, un munt de roba per planxar, el bol de la fruita o la verdura acabada de comprar al mercat encara sobre el taulell de la cuina, un bodegó al quarto de bany o el llit mig desfet. Seria magnífic. Com un quadre de Cooper, no trobeu? Això de les flors de Girona va una mica en aquesta direcció. Per això m'agrada i procuro anar-hi sempre. Tot i les coses que psè i les quin horror, n'hi ha prou amb unes quantes i sobretot amb l'ambient festiu que provoquen. Feia un dia radiant i de calor suportable. I a més a més he anat en la bona companyía del Jordi, cosa que també va bé de fer de tant en tant per xerrar en tête a tête. Una bona trescada de la qual us en faig una mica pasrtíceps si cliqueu a la foto mare.

PANEM ET CIRCENSES XXXVI

• 61 persones, homes, dones i nens mortes de fam i set en el trajecte des de Libia a Lampedusa. I tothom, la OTAN, Itàlia, França, es treuen, mai millor dit, els morts del damunt.
• Com que són molts els refugiats que volen arribar a Europa i com que és impossible gestionar el drama humanitari, la Unió Europea ha anunciat la possibilitat de restablir les fronteres en "circumstàncies excepcionals". Fa tants anys que ho vaig denunciar! El tractat de Schengen és per a ciutadans europeus i encara no tots. O és que algú es pensava que tothom podria circular lliurement?
• En Juan Carlos I al Marroc petonejant-se amb en Mohamed VI i acceptant beure un glop de te (algú diu que era llet) i dàtils -la millor prova d'acolliment en aquells paisos-. No us fa venir basques?
• El comentari sobre l'avi del Zapatero per part de l'impresentable Camps, no mereixeria una condemna unànim? Jo no hi entenc, però no es pot presentar una denuncia formal?
• Segueixen els estudis "curiosos". 1.- Un equip d'investigadors americans crea una nova espècie de llangardaix formada únicament per femelles, capaces de clonar-se a si mateixa, ja que els ous no necessiten ser fecundats. 2.- Un equip de científics descubreix un dels primers minerals formats en el nostre sistema solar incrustat en un meteorit i que han batejat com krotita.
• L'inefable Berlusconi que ha dit: "Hi ha una solicitud dins el meu partit per a crear una comissió d'investigació per averiguar si dins de la magistratura existeix una associació amb finalitats delictives".
• Ja han començat les "parides" (perdoneu) electorals. Transport gratuït fins els 16 anys, taxis elèctrics, tarja rosa urbi et orbi, illes gegantines al mig de la ciutat....
• Tres motoristes van robar part de la recaptació de la Fira d'Abril quan un membre de l'organització anava caseta per caseta recollint els diners. Llàstima, aquest any que han rebaixat preus!

I la perla: Un diari ultraortodoxe jueu de Nova York ha eliminat amb Photoshop la imatge de Hillary Clinton en la foto amb que juntament amb el Presi i d'altres observaven la caçera de Bin Laden. L'argument: El diari no publica fotos de dones ja que ho considera "sexualment sugestiu". I tant, tenen tota la raó!

L'Enigma de la Tresca-16

Ara que, vist el que es veu, quan posi un enigma no donaré la solució fins divendres següent perqué sinó hi ha qui no s'esforça gens. El guanyador, evidentment, serà el primer que l'encerti.

Aquesta setmana, un cop més ha estat la Marisa.

I ara un de nou, molt fàcil, per acabar d'arribar a divendres.

Avui no puc fer cap més entrada . Tinc una feinada horrorosa amb tot el material generat per l'anada a Mallorca ( que ha estat molt bé, és clar).

PANEM ET CIRCENSES XXXV

Heu vist la capçalera del Google d'avui? Està dedicada a Roger Hargreaves (9/5/1935 - 11/11/1988) britànic, autor i il·lustrador de llibres infantils. Jo no el coneixia o al menys si havia vist els seus dibuixos no sabia de qui eren.

El més graciós i alhora curiós és que cada vegada que s'entra avui a Google surt un dibuix diferent. Aquest és el que hi ha en aquest moment.

A que dona bon rotllo?

L'ARPA I LES SEVES VIBRACIONS 100

JA VAN 100 VIBRACIONS

He triat aquesta magnífica arpa de braç del s.XIX que es conserva en el Museu dels instruments musicals de Milà, per celebrar amb vosaltres el número cent de les meves aportacions com a arpa, (abans ja havia fet altres entrades al bloc sense cap denominació). La diferència entre les antigues violes de braç i les de gaba, prové de la manera d’agafar-les per part de l’ instrumentista, amb el braç o entre les cames, gambes. Aquest disseny tan acurat correspon cap el 1850...Com si fos un mascaró de proa d’un vaixell, aquesta figura femenina tallada en fusta, li dóna una gran bellesa.

Quan la Mª Dolors ens va proposar la idea d’escriure en un bloc nostre, em va semblar una utopia, com fer-ho? com aprendre’n?, tots els interrogants que vulgueu se’m vam presentar. Mª Dolors agraeixo el teu entusiasme i creure en aquest projecte petit i divertit per formar-ne part tots nosaltres, algú s’ha quedat pel camí i un altre ha pres volada més alta, però el bloc és aquí. Gràcies a la Meri per fer-nos de mestre amb paciència i dedicació.

Espero celebrar els 200 en un futur.

L'Enigma de la Tresca-15

Quina cosa és la torreta del final?

PANEM ET CIRCENSES XXXIV

El cap de setmana passat, la Malole, en Marçal, en Joan i jo hem estat de turisme rural al Berguedà. Haviem llogat una casa a Olvan, una masia aïllada però molt a prop del poble, en la carretera que va d'Olvan a Cal Rosal. De camí i després de dinar a Balsareny i veure de lluny el seu castell, ens hem aturat a Puig-reig per visitar la colònia tèxtil de Cal Pons, una de les 18 colònies que ressegueixen el riu Llobregat. Aquesta és una de les més monumentals del país construïda entre el 1875 i el 1900. Del conjunt en destaca especialment la part més monumental, formada per tres grans torres senyorials, l'esglèsia neogòtica i la casa-convent, envoltat tot per un bosc d'alzines i cedres i d'un gran jardí romàntic. En una capella lateral de l'esglèsia ens van passar un audiovisual de la visita que va fer a la zona el rei Alfons XIII i al cor en vam veure un altre de com era la vida dels infants (nens i nenes) a la colònia. Va ser força interessant.

La casa reunia tot el que hom pot voler per fer-hi una estada molt més llarga: llar de foc, piscina, porxo, una bona biblioteca i una gran selecció de música clàsica. Són dos cases en una, amb dues habitacions cadascuna i comparteixen la piscina i la barbacoa. Molt recomanable.

L'endemà vam visitar les esglesioles romàniques de Santa Maria d'Avià i Sant Vicenç d'Obiols. La primera, molt ben conservada té un frontal d'altar de la primera meitat del segle XIII representant en la part central la figura de la Verge i el Nen i a banda i banda, escenes de la vida de Jesús i Maria. Preciós però malauradament només una còpia ja que l'original es conserva en el Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Sant Vicenç (consagrat abans del 888) ha patit moltes transformacions que l'han deixat un pèl estrany. Però dins de l'esglèsia hi ha excavada el que sembla una tomba amb forma d'ocell i tot al voltant un gran nombre de tombes antropomòrfiques.

A la tarda, varem visitar la Casa Ferreres, casa pairal de l'amo de la casa rural. Un imponent edifici en la cruïlla del que era el Camí ral i el camí ramader. A l'edifici original li van anar afegint cosos al llarg dels segles fins a l'actual que té 42 metres de façana. Tenen documents que parlen de la casa des del 1283. Tot i que ell i la seva dona hi viuen, el tenen com un petit museu. Ens va agradar moltíssim. Espero que la Malole i en Marçal pugin les fotografies que varem fer. Va ser una tarda molt ben aprofitada.

I el diumenge, vam dedicar el matí a visitar Sant Quirze de Pedret (s.IX), al terme municipal de Cercs. Per arribar-hi s'ha de travessar el pont gòtic (s.XIII) i després caminar una bona estona fent pujada. Diuen que són 400 metres però no us ho cregueu pas. L'esglèsia també ha patit moltes transformacions i afegitons però aquestes són ben fetes i el conjunt és molt maco i el paisatge fantàstic. Les pintures murals conservades al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona i al Museu Nacional d'Art de Catalunya, constitueixen exemples excepcionals de la pintura pre-romànica de l'Europa occidental. El conjunt que formen el pont i l'esglèsia és considerat un dels conjunts monumentals més importants del Berguedà i de Catalunya.

A l'hora de dinar ho vam fer a Berga, molt bé i al tornar, a més a més, no vam trobar caravana.

l'Orant de Sant Quirze de Pedret frontal d'altar de Santa Maria d'Avià

LA TRESCA I LA VERDESCA

Avui no he pogut escriure res perquè he hagut d'anar a buscar els bitllets i els tiquets d'hotel que aquest cap de setmana me'n vaig a Mallorca amb el Bru i el Ferran.

Ens hem fet un avió cadascú de nosaltres. Arribarem abans i serà molt més divertit. O almenys més imaginatiu. Ja us explicaré les nostres trifulques amb els tecnis d'aviació civil i d'altres (si la Blanca i el Txetxu ens deixen sortir, cosa que dubto).

I ara, només dir-vos que des del 29 d'abril i fins el 8 de maig es celebra a Barcelona el Festival de Cinema d'Autor amb moltes coses difícils de veure en un altre moment. Espero poder veure'n alguna encara que la setmana que ve la tinc mogudeta. Si cliqueu al subratllat us sortirà el programa.

Ah i també aquest cap de setmana i dies posteriors Girona, temps de flors. A moure's, amics, que el món no s'atura!

PANEM ET CIRCENSES XXXIII

• Quí va matar Bin Laden? Per tal de protegir el valent soldat que va disparar contra un home desarmat (que duia a sobre 500 euros i 2 números de telèfon) no es sabrà el seu nom però Obama el condecorarà en privat. i el Premi Nobel, com a l'Obama? És su sugeriment.
• No es publicarà la foto per raons de seguretat. Tampoc no varem veure els morts de l' 11S ni dels soldats morts en campanyes de "pacificació del món". És que son tan sensibles!!!
• Això sí, avui veurem la foto del presi amb els familiars dels morts de l' 11S a la zona O. Segueixen sent tan sensibles!!!
• En circumstànces excepcionals (fluix massiu d'immigrants irregulars, per exemple) Europa es podrà passar l'Acord de Schengen per allà o els hi sembli. Quan es va crear, jo estava molt ficada en els assumptes d'immigració i ja vaig posar el crit al cel perquè em semblava restrictiu. Il·lusa de mi!
• Les principals associacions espanyoles de premsa s'estan plantejant no assistir a les rodes de premsa dels polítics que no admetin preguntes. Em sembla molt rebé, què s'han pensat?
• Què en penseu del fet de prohibir que BILDU es presenti a les eleccions? Ara tot està pendent del Tribunal Constitucional. Jo crec que s'equivoquen i que haurien d'estar. O és que tenen por?
• La obesitat mòrbida ha augmentat un 2oo% a Espanya, segons un estudi (ho veieu com fan estudis per a tot?) de la Societat Espanyola de Cardiologia. Ja no ens caldrà anar a Nova York per a fotografiar "gordos".
• L'aeroport de Castelló reberà un 0'0001% de persones, segons el ministre d'Industria. Diu Miguel Sebastian que no descarta que "algún turista despistado atraido por la España de charanga y pandereta se acerque a ver este aeropuerto sin aviones". És allò de la vergonya aliena, oi?
• Avui comença la campanya electoral. Fem un altre estudi per veure quantes bestiesses sentirem?

I la perla: Els pares han de decidir l'ordre dels cognoms abans d'inscriure el seu fill/a en el Registre Civil. Si no és així, se'ls donaràn tres dies per a discutir-ho a casa. Si no es posen d'acord, l'encarregat del Registre Civil determinarà l'ordre "atenent el superior interés del menor".

Vés que el ministre no tingui raó i estem en un país de "charanga y pandereta".

LA TRESCA I LA VERDESCA

Joan Pere Viladecans

Per fi he anat a la Fundació Vila Casas a Can Framis – Roc Boronat 116. FAN-TAS-TIC !!!

És un espai d’art, un Museu on s’hi allotja una magnífica col·lecció de Pintura Catalana contemporània. Aquesta fundació és de caràcter privat i el seu fundador és Antoni Vila Casas que als anys 90 va fer un projecte de promoció de l’art contemporani català (pintura, escultura, fotografia). A Can Framis hi ha la pintura (i alguna escultura), en un edifici de nova construcció entre dues naus industrials perfectament rehabilitades. L’espai és magnífic, no en va ha guanyat no sé quants premis d’arquitectura. El fons pictòric el constitueixen 600 obres i els seus autors són el compendi dels artistes actuals des dels anys seixanta fins avui dia, sense aturador, perquè constantment s’adquireixen obres noves. L’exposició és molt acurada, amb separacions en petits espais, cada un d’ells assenyalat amb una idea que els lliga: finits, infinits- El viatger immòbil- Espais fronteres- Intervals- Globalització i identitat... i amb alguna frase literària adient, partint d’una de Borges que parla del laberint existencial que inclou tots els aspectes de la vida humana.

És impossible dir-vos els noms de tots els artistes però perquè us en feu una idea: J. Abelló, J. Alumà, F. Amat, E. Arranz, F, Artigau,R. Bartolozzi, A. Beneyto, A. Clavé, X. Corberó, M. Cuixart, J. Curós, Q. Domene, M. Gudiol, J. Guinovart, Hernadez Pijoan, Todó, Krahn, A. Llena, N. Llimona, R. Llimós, X. Mariscal, S. Moix, J. Muxart, P. Pastor, M. Pasqualotto, Perejaume, J. Plensa, J. Ponç, B. Rossell, R. Rogent, R. Sunyer, A. Tàpies, J.J. Tharrats, J. Uclés, F. Vila, J.P. Viladecans, Yago ... i moltíssims més.

He quedat molt impressionada tant per la col·lecció, com per l’arquitectura i la simbiosi encertadíssima de l’exposició. Val molt la pena. Crec que inclús els negats de l’art abstracte i modern en general, hi trobareu coses que us agradaran i sobretot que sabreu adonar-vos que és un Museu magnífic, un recorregut per l’art actual que honora la nostra ciutat.

Ara, a més a més hi ha una exposició de J. Pere Viladecans i una altra sobre el col·leccionisme (que no té massa interès).

Un altra dia us explicaré una mica la història d’aquesta Fundació i la feina que du a terme. O millor no, hi aneu i us compreu el catàleg (15 €) on ho trobareu tot, amén de la història de les fàbriques i del Poble Nou i moltes coses interessants. No us en penedireu. A més a més podeu anar-hi amb un llibre i seure al parc que el rodeja que també és mot agradable.

PANEM ET CIRCENSES 3ª etapa

• Declaraciones del jefe de la CIA, Leon Panetta: No van voler informar Pakistàn per por que fracasés la misió. Primerament havien estudiat altres alternatives com un atac aeri a la residència del líder de Al Qaeda, utilitzant bombarders B-2, i que ho van desestimar per temor a causar "massa danys col·laterals". També va reconéixer que Bin Laden no estava armat i que si hagués aixecat les mans l'haurien capturat però com que va oposar resistència... En què quedem? Quan sents Obama dient que elll va ordenar que el matessin, alguna cosa no lliga.
• En Dick Cheney, vicepresident del Govern de Bush reclamant el dret a dir que l'han mort gràcies a ells, que van decidir emprar "tècniques millorades" d'interrogatori (les tristament cèlebres "waterboarding") per tal d'obtenir tota la informació sobre el que sabien als detinguts a Afganistan i Guantánamo. No se si veurem mai las fotos (que ells mateixos diuen que són atroces) però prefereixo no veure-les.
• La companyia japonesa Sony ha informat d'un nou atac al seu sistema, que aquesta vegada afecta a 24,6 milions de comptes de clients, després que 78 milions varen veure vulnerats les seves dades de PlayStation Network. Jopeta, que diu la meva néta, aneu, aneu jugant amb maquinetes.
• Segons un estudi presentat pel grup Cofresco Frischhalteprodukt, cada any 3 milions de tones d'aliments son llençats a les escombraries, el que suposa 65 kilos i una despesa de 250 euros l'any per habitant. principalment fruita i verdura. Que tenen contractats aturats per remenar contenidors?
• S'ha descobert que un fàrmac per "el atezado" (sabeu què és?) dit melatonan, suposo que és per a posar-se "moreno", pot produir càncer de pell com a efecte secundari; pot induir a l'anorexia i millorar "l'apetit sexual". A que algú ho proba per això últim? A mi em recorda l'acudit d'en Capri quan deia allò de menys els peus plans, ho cura tot.
• L'Agència Espacial Europea ha probat les capacitats del Prototip Terrestre d'Eurobot que s'utilitzarà en futurs viatges a Mart, en la zona desèrtica de Rio Tinto a Huelva. Vés que no fos aquí on van aterrar els de l'Apollo 11, que encara hi ha molta gent que dubta que arribessin a Mart.
• En la llet materna de 7 dones de l'est i el noroest del Japó s'ha detectat radiació. Les autoritats insisteixen que els nivells trobats no suposes cap risc per la salut. I d'aquí cent anys, tots calbs!
• Kate (perdó Katherin), duquesa de Cambridge, diu que vol ser "una simple mestressa de casa" i estar el màxim temps possible amb la seva parella, en la localitat d'Anglesey, a on viuen en una casa sense personal. I que vol gaudir de ser la parella d'un militar de la RAF. Què mona, oi?

I la perla: Dieu-me com és possible que algú que no tingui un màster en ciència, pugui entendre aquest anunci de l'Obra Social "la Caixa".

Descubre por qué el alma no cambia. Si tienes en tu móvil la aplicación de lectura de QR Code, solo tienes que enfocar el código. Si quieres descargar una aplicación de lectura de QR Code, puedes hacerlo desde App Store, Android Market Place o el sitio de descarga de aplicaciones de tu dispositivo.

Fa por ¿veritat? I si tornem al Codi Morse?

LA TRESCA I LA VERDESCA

Estic afònica i ahir vaig fer bondat a casa tot el dia, llegint. Però com que per trescar no cal la veu, me'n vaig a voltar. Després ja us ho explicaré.

LA TRESCA I LA VERDESCA

Poesia olfactiva

• A Sevilla s'hi exposa la col·lecció del perfumista Ernest Ventós. Col·lecció d'art de vanguarda: Gordillo, Hirst, Helle Jetzig, Jannis Kounellis, Alberto Perez Villalta, Denis Hollingsworth, Lacalle, Ignàcio Tovar... il·lustrada amb olors. No sé si recordareu una exposició que va fer el mateix Ernesto Ventós a la Fundació Miró ja fa molts anys. Tots varem quedar meravellats del ric i enriquidor món de les olors que allí s'hi mostraven. Ernest Ventós és sord. Fill de perfumistes, té una sensibilitat especial i molt aguda per les essències. És això que ara se'n diu un crack. Era alumne d'en Juli i llavors, un nano excepcional. Crec que ho continua essent. Les obres d'aquesta col·lecció son " comprades amb el nas" i el que busca , sobretot, es despertar les sensacions olfatives dels qui les contemplen. Com m'agradaria que es fes també aquí!
• A Sitges, una mostra de Pere Jou, escultor, en el que fou Hotel Miramar. Pere Jou va ser un dels principals artífex de la col·lecció que va formar el Museu Marticel. Jou, és un magnífic exponent del noucentisme. Va ser professor meu a l'Escola Massana i un dels meus preferits. Tenia un sentit de l'humor deliciós i alhora era molt bona persona. Em fa molta il·lusió aquesta exposició d'un dels més importants mestres figuratius del nostre país.
• Un altre cop a la Fundació Suñol- P. de Gràcia, al costat de Vinçon- una exposició important : Yamandú Canosa. L'arbre dels fruits diferents. És un artista uruguaià que viu a Barcelona. El seu art es manifesta en una gran varietat d'estils però sempre amb un sentit poètic acusat, dins de l'abstracció. El fil conductor d'aquesta mostra és la línia de l'horitzó. Canosa diu que "mirar és una forma de pintar". Ja ho sabeu, mans a l'obra.
• No tan lluny com Sevilla, a Lleida una exposició d'art copte, deixada pel Museu del Louvre. Teles, tapissos, papirus, pintures, mobles funeraris, eines... La cultura en la vida pública, privada i religiosa.
• Joan Pere Viladecans a Can Framis- c de Roc Boronat . Demà l'aniré a veure. Ja us en faré la ressenya.

CANVIAR EL MÓN

Fa dies que ho vaig llegir però avui, donat els canvis, o NO, que s'estàn produïnt al món, copio aquesta reflexió de l' Eduard Punset.

Queda clar que veient i sentint el que estem veient i sentint aquests dies, la "cosa" està "xunga".

No sé quién me hizo llegar el siguiente anónimo que figura en la cripta de Westminster de un obispo de 1100 d.C. La cripta reza así: “Cuando era muy joven quise cambiar el mundo hasta que me di cuenta que no cambiaría. En mi madurez me resigné en cambiar únicamente a mi familia y seres más próximos. Tampoco ellos quisieron saber nada. Ahora, ya viejo, me doy cuenta que si hubiera empezado por cambiarme a mí mismo, la familia habría seguido mi ejemplo y, tal vez, el mundo”.

Si hubiera podido hablar con aquel obispo le habría intentado convencer de que estaba equivocado; de que tenía toda la razón al comienzo y que hubiera debido insistir en cambiar el mundo de afuera, en lugar de mirarse a los intestinos como quiso hacer al final.

Los neurocientíficos nos están enseñando que es muy difícil distinguir entre las decisiones conscientes e inconscientes -las más-, de nuestro propio cerebro. Lo importante es la manada de la que formamos parte y no tanto uno mismo. Sugerirle a la manada nuevas maneras de reducir los índices de violencia, de incrementar los de altruismo, de gestionar sus emociones en lugar de dejarse arrebatar por ellas, de trabajar cooperativamente en equipo, de solucionar conflictos en lugar de crearlos, de constatar que hay vida antes de la muerte, de aprovechar el hecho de que la felicidad está en la sala de espera de la felicidad, de que en el mundo globalizado de hoy es imposible liderar sin conocer los ritos de la manada y practicar la democracia. De que por primera vez en la evolución la gente tiene futuro.

"Edu" ets un optimista. Tan de bo tinguis raó.

L'ARPA I LES SEVES VIBRACIONS 99

Serguei RAKHMÀNINOV

En la segona part del concert de diumenge escoltarem les Danses simfòniques. Rakhmàninov en aquesta partitura combina diferents temes melòdics de nova creació amb cites constants a la música russa, i alhora utilitza per primera vegada el saxofon alt com a instrument solista.

Recordar que ell neix el 1873 a Semyonovo, Rússia, i feia pocs anys que un fabricant belga, Adolpe Sax havia inventat el saxofon , de la família de la llengüeta única , una barreja de clarinet i oboè. (Mª Dolors a tu que t’agrada el jazz segur que ja ho sabies, ja que el saxo soprano s’usa per les parts melòdiques)

És una partitura carregada de nostàlgia per la pàtria perduda, daten de 1940 i és l’última obra catalogada, aleshores ja exiliat als Estats Units. Dotades d’un espectacular ús del color orquestral, les Danses simfòniques neixen, com a resposta al desig de crear un ballet. Si troben :un tema inspirat en la reina de Shemakha de l’òpera El gall d’or de Rimski-Kórsakov, un motiu de la seva Simfonia núm. 1, inspirat en la música russa i uns temes eclesiàstics de cants litúrgics ortodoxes, com el Dies irae i Gospodi (Beneït pel Senyor).

Deia que sentia enyorança per la seva terra i que la seva inspiració va quedar enrere quan va marxar de Rússia per causes polítiques. La seva dona explica que en el llit de mort insistia en què sentia una música a prop, desprès d’assegurar-li que no hi havia cap música va dir “llavors la música és al meu cap”. Morí a Beverly Hills el 1943.

Als 71 anys de la seva composició tots nosaltres vam gaudir-ne el diumenge a l’Auditori.

PANEM ET CIRCENSES

Com que la Ma. Dolors ens demana que posem títol a la nostra participació, li faig cas. Avui, la notícia de l'any es mereix un PA I CIRC sense numerar.

Heu vist a la tele la mort de l'Osama Bin Laden? Dic a la tele perquè tot i que jo ho he sentit de matinada, ha estat el veure la celebració als Estats Units el que m'ha mogut a escriure.

A la zona zero de Manhattan els estudiants de diferents universitats (portats en autocar, com per les manifestacions sindicals de l'època de'n Franco?) cridant U.S.A., U.S.A. Estudiants que quan hi va haver l'atemptat de les Torres Bessones gairebé no havien nascut. Noies maquillades com per anar de festa, tothom feliç i content. A Times Square, al costat dels rètols lluminosos la imatge del presi explicant que per una ordre seva, amb una meticulositat i precisió perfecta (doncs serà el primer cop) uns valents soldats americans, havien mort Bin Laden, havent perdut això si, un helicòpter. Però que l'altre helicòpter havia servit per traslladar el cos del terroriste number one des del Pakistan a l'Afganistan, a on en una base militar s'havia confirmat que era ell i seguint el "ritus islàmic" s'havia llençat el cos al mar (com feia en Pinochet amb els xilens contraris a ell). I els cartells OBAMA 1 - OSAMA 0 com si fos un partit de rugby?. La foto de la cara deformada de Bin Laden que després s'ha demostrat que era un muntatge, ja que diuen l'han mort d'un tret al cap. (recordo amb esgarrifança la foto dels fills de Sadam Hussein amb el cos inflat cosit de dalt a baix i de dreta a esquerra com si fossin porcs)?.

Ja sé que escric a cop calent però si això és el triomf de la democràcia i de la civilitazació, QUINA MERDA!

Recordeu posar etiqueta als vostres escrits. Si mai volem consultar alguna cosa, sinó es fa molt difícil.

Recordeu que les etiquetes són; Agenda, Art, Cinema, Cuina, Descobertes, Espectacles, Exposicions, Literatura, Llibres, Miscelània, Música, Què?, Teatre, Viatges, Webs i blogs.

Recordeu que una entrada pot tenir diverses etiquetes.

L'Enigma de la Tresca

Efectivament es tracta de la font,fanal de la plaça de Sant Pere.
Aquesta vegada vaig tenir una falla grossa: no vaig tapar la placa del carrer. Vull creure en la bona fè de la Marisa però els altres "ni por esas"o el que és el mateix, ni a fums de sabatot.

LA TRESCA I LA VERDESCA

• Em vesteixo amb la notícia de la mort de Bin Laden, l'encarnació de tots els mals i desastres. Una figura que amb el temps s'havia anat diluint, un llop al que no se li veien les urpes perquè no les necessitava perquè ja tenia qui esgarrapava en el seu nom. Què canviarà? Segurament res .
• Ja tenim beat nou. Una altra figura, de sentit absolutament contrari però que també s'ha convertit en una idea.
• A mi, deixeu-me que us ho digui i sense ànim d'ofendre, m'agraden més els homes que les idees. Aquestes sempre acaben tergiversades. Sinó veieu l'exemple del Che, convertit en samarreta i icona de tot el que ell combatia.
• Segurament els dos personatges del dia deuen tenir (d'un em consta), la seva efígie en una tassa, en una samarreta o en un pin, com uns nuvis reials qualsevol. Idees, més que persones...

L'ARPA I LES SEVES VIBRACIONS 98

DANSES DE DON QUIXOT

Desprès de trescar per València, Cantàbria i Burgos, ara ja aposentada a casa inicio vida normal. Avui a l’Auditori hem escoltat tres temes en un concert que és titulava: Danses.

Trio per comentar-vos el primer tema, unes variacions sobre un tema cavalleresc, un home que també trescava per la Manxa de la mà de Cervantes.

Robert Gerhard, nascut a Valls, va compondré el 1940, Danses de Don Quixot.

Musicalment, Gerhard ofereix una visió profundament psicològica del cavaller, com a seguidor del serialisme i del dodecafonisme, utilitza dos llenguatges diferents : un per identificar el protagonista i els seus fantasmes mentals, i un altre amb què identifica la resta de personatges.

La Introducció , mostra el cavaller somnàmbul embolicat amb un llençol i brandant una espasa enmig d’un dels seus atacs al·lucinatoris, (la música fa tuc, tuc, tuc). En la seva visió, transforma Aldonza Lorenzo, una vilatana del poble veí, en la idealitzada Dulcinea. Un Allegretto introdueix Sancho Panza. Segueix La dansa dels traginers, amb una seguidilla interrompuda per l’entrada del cavaller en ple deliri. L’Edat d’or és un pas a dos pastoral, mentre que a La Cova de Montesinos es citen dues cançons populars que descriuen el xoc que ocasiona al Quixot el fet de veure com la seva adorada Dulcinea es transforma en la basta Alzona que balla de forma provocativa i desenfrenada i ofereix els seus enagos a canvi de diners. L’Epíleg mostra la mort de Don Quixot, que ja ha recuperat el seny

Tot això Gerhard ens ho explicat musicalment durant 16 minuts, no en va és considerat com una figura clau de la música catalana i europea, és pioner en introduir a Catalunya l’ús del dodecafonisme que alterna amb música nacionalista iniciada pel seu admirat Manuel de Falla i per Pedrell. Tot un goig sentir un compositor de casa nostra. Va morir a Cambrige el 1970.

Deixo per demà el comentari de les Danses de Rakhmàninov.