Tal com us vaig prometre, torno a entrar per a explicar-vos la xerrada que sota el títol NEUROFICCIÓ va impartir el Carles Masip, psiquiatra (fill de la Malole i nebot meu) i el periodista i escriptor Javier Pérez-Adújar com a cloenda d'un seminari de Psiquiatria i Psicologia celebrat al CosmoCaixa.
D'entrada ens van dir amb sorna allò tan tòpic de que l'ésser humà, en el cas més optimista, només fa servir el 10% de la capacitat cerebral i que el 90% restant ho fa el cinema. Van voler demostrar com d'errats van els cineastes i per això ens van parlar de EL CERVELL MANIPULAT ARTESANALMENT, ELS CERVELLS NO HUMANS, LES CAPACITATS EXTRAORDINÀRIES DEL CERVELL, ELS ESTATS ALTERATS DE CONSCIÈNCIA I EL CERVELL MANIPULAT TECNOLÒGICAMENT. Tot això acompanyat de fragments de pel·lícules de totes les èpoques.
El jovencito Frankenstein de Mel Brooks (1974);
El testamento del Doctor Mabuse de Fritz Lang (1933);
La invasión de los ladrones de cuerpos (1956) -sense imatges- ;
Hannibal de Ridley Scott (2001);
El cerebro de Frankenstein de Terence Fisher (1969);
Mars Attacks! de Tim Burton (1996);
El cerebro del planeta Arous de Nathan Hertz (1958);
El cerebro de Donovan de Felix Feist (1953);
Scanners de David Cronnenberg (1981);
El poder - sense imatges -;
Batman torna de Tim Burton (1992);
Viaje alucinante al fondo de la mente de Ken Russell (1980);
Desafio total de Paul Verhoven (1990);
Olvídate de mí de Michel Gondry (2004);
X Men de Bryan Singer (2000);
Inteligencia artificial de Steven Spielberg amb guió de Stanley Kubrick (2001). També ens varen parlar de la sèrie
Herois; de
Solaris, de "El día del delfín", de "Atracción Diabólica" de George Romero; de la "inteligència" de dofins i micos. I finalment de les tres lleis de la robòtica de Isaac Assimov.
Com veureu, interessant i instructiu. Van acabar dient-nos que
- EL CINEMA FANTÀSTIC ÉS UN MITJÀ ARTÍSTIC, NO CIENTÍFIC.
- EL CINEMA NO PRETEN REPRODUÏR LA REALITAT SINÓ ELS SOMNIS DE LA HUMANITAT.
- TAL VEGADA, AMB EL TEMPS, ALGUNES D'AQUESTES COSES, PODRAN SER REALITAT.
I si no... SEMPRE ENS QUEDARÀ LA IMAGINACIÓ.
Si us interessa, potser en Carles ens faria una sessió de cine fòrum.
Marisa
