L'ART I LA PASSIÓ

Torno a Anna de Noailles

            La mirada d’Anna Mathieu de Noailles diu molt de la comtessa. Son uns ulls enterbolits per la passió i el sexe desmesurat. No en va ella cantà amb bellesa la passió eròtica i escrigué: “Solo se vive para este poquito de felicidad que se espera”. Casada amb el compta Mathieu amb el qual va tindre un fill, mai no es va separar del seu marit però va tindre dos amants i mes d’un afer. Aquest quadre ens demostra aquesta apassionada practicant amb els amants de l’art. Hauran estat moltes hores junts, moltes tardes o matins vivint moments d’atrafegada carnalitat, perquè no dir-ho amb claredat. Gracies a aquests moments, han sorgit grans obres d’art. La passió per estimar, per posseir a l’estimada o l’estimat, com la passió per crear, son dos components que van molt lligats. Es la passió per la vida. I com a mostra aquesta carta d’aquesta dona apassionada dona que l’escrigué a Zuloaga, un cop acabada la pintura: “Debo decirle con qué emocionante reconocimiento pienso en la perdurable gloria con la que usted me ha colmado (més clar impossible) por la presencia en el mundo de un divino lienzo sobre el cual todas la mirades se posaran asombradas cuando ni usted ni yo estemos ya”.

            Zuloaga va plasmar un rostre, el seu, que ressalta per aquesta obscura cabellera, però principalment, per la seva mirada de signe oriental, com correspon als seus orígens romanesos que mostren tota la seva sensualitat de la que es posseïdora, expressiva i altament insinuant. Mentre que curiosament, anul·la la seducció del seu cos, tapat per les gases i tuls de la seva vestimenta, però no pot evitar fer realitat la rebolcada roba després del tràfec amorós. Zuloaga, ens fa empal·lidir d’enveja, davant del regal d’aquesta passió que tingué entre mans i pinzells.