En el meu particular infern-paradís de papers
familiars he trobat un llibret amb que la Llibreria Catalònia obsequià els seus
clients l’any 1927. Es diu Paradissos de paper i en ell hi ha texts de Paul
Valery, Ortega i Gasset, Xenius, Valeri Larbaud, Marcel Proust, Carles
Soldevila i Josep Mª Lopez-Picó. Tots, com es diu en la presentació són
reflexions sobre els llibres i la lectura.
Us en faig un tast. És d’en Josep MªLopez-Picó
i es titula La lectura:
Lectures
hi ha de les quals en tornem. Lectures hi ha que ens conviden sense descans a
caminar. Lectures que ens envelleixen. Lectures que ens acompanyen. Lectures
per a cada un dels sentits, com si de vegades la comprensió només fos de l’esguard
o de l’oïda, o del tacte, o de la gola, o de l’odorat. Lectures amb les
quals juguem, i lectures que juguen amb nosaltres. Lectures amb ressò i
lectures sense. Les que ens complementen i les que ens mutilen, les que ens
sobten com una agressió i les que ens sedueixen, Aquell libre que sembla que
capti i aquell altre que va precedit d’un criat que l’anuncia i al qual esperen
les tafaneries de l’esperit com una societat de belles dames a l’hora del te. Lectures
de frescor aparent -de paisatge maquillat, diríem- i lectures d’una timidesa
àrida i breu com la intimitat natural d’alguns paisatges catalans de la costa. Lectures
comprades i lectures donades. Lectures que es fan dir: Sï, senyor i lectures
que ens diuen: Dispensi, no és vostè qui cerco.Lectures (cal no confondre amb
la manera de llegir) verticals, planes, diagonals, quebrades i circulars.
Com a descripció d’allò que no és un paisatge,
no està malament. No trobeu? I a més a més té la gràcia de la intemporalitat.
ResponEliminaI lectures que van acompanyades d’il·lustracions. Lectures que comencen amb una gran lletra que en tipografia anomenem com a capitals. Lectures per sempre embolcallades amb tot tipus de tipografies, algunes de les quals han estat molt ben dissenyades i que quant les veus et dius, quina meravella, com gaudiran els meus ulls a la que comencin a llegir-les.
La lectura, si és bona es converteix per sempre en un record. I quin millor record si a més a més va acompanyat d'una bona tipografia. Jo, els llibres sempre els penso com una mena de cal·ligrames, amb un format, una tipografia i un tractament de les planes molt acurat. I per suposat, també amb una bona enquadernació. Per``o això entra en el capítol dels somnis.
ResponEliminaLa lectura, si és bona es converteix per sempre en un record. I quin millor record si a més a més va acompanyat d'una bona tipografia. Jo, els llibres sempre els penso com una mena de cal·ligrames, amb un format, una tipografia i un tractament de les planes molt acurat. I per suposat, també amb una bona enquadernació. Per``o això entra en el capítol dels somnis.
ResponElimina