Ahir, veient l'entrevista que li va fer la Mònica Terribas al nostre nou President de la Generalitat, em mirava l'esplèndid marc on es va fer : el Saló Torres García i recordava els avatars que va sofrir abans de poder lluir com actualment.
Aquestes pintures les va encarregar Prat de la Riba l'any 1912 i a la seva mort , quan es va dissoldre la Mancomunitat i amb els enrenous de nous governs de signe contrari, revoltes civils etc, aquests frescos, símbol icònic de l'anterior govern van ser coberts amb altres pintures i pràcticament restaren oblidats fins que el 1966 van ser recuperats i restaurats. Segurament ho recordareu.
En un moment determinat jo vaig tenir molta relació amb part de la família Torres Garcia gràcies a una exposició feta al Museu de Ceràmica de l'obra d'una neta de Torres García, Eva. Amb ells vaig poder visitar aquest saló quan s'acabava de restaurar i per sempre em quedarà aquest record, amanit amb els detalls especials.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada