IGNACIO ZULOAGA
Retrat de la comtessa Mathieu de Noailles
Retorno al viatge a
Màlaga de fa pocs dies amb el record de
la visita al Museo Carmen Thyssen. Durant el 2015 el museu intercanvia obres del seu fons amb el del Museo de Bellas Artes
de Bilbao. Amb aquest gest commemora el
70è aniversari del traspàs del pintor basc
Ignacio Zuloaga. Aquest
intercanvi ens va proporcionar veure l'obre invitada més emblemàtica del Museo de Bellas Artes de
Bilbao: el Retrato de la condesa
Mathieu de Noavilles. Oli sobre tela, de 152x195,5 cm. Restarà exposada
fins el 14 de febrer.
Exposada en un espai
d'honor, sola i adequadament il·luminada, t'atreia amb força. Em va impactar, per això ara ho vull compartir amb vosaltres.
Ignacio Zuloaga va néixer
a Éibar el 1870 i va morir a Madrid el 1945. Un dels pintors més importants de
finals del XIX i començament del XX, conegut pels seus quadres costumistes i
retrats. Té un dibuix fort i de color fosc, de vegades etiquetat com el revers
de Sorolla.
Des de la seva arribada
a París el 1890, Zuloaga, entra en contacte amb l'obra d'artistes com Rusiñol,
Toulouse- Lautrec, Van Gogh i Bonnard. Si bé els moviments artístics de la
França de la Belle Époque
contribueixen a renovar el seu estil, aquest no perdrà la influència dels grans
mestres espanyols que tant admirava. Aquest eclecticisme es percep en aquest
retrat de la comtessa Anna Mathieu de Noailles (Paris, 1876-1933).
L'artista i la comtessa
es van conèixer el 1912 a la casa de Mme. Bulteau, la qual va dir que el pintor és va interessar molt en
els ulls d'Anna. Zuloaga freqüentaria el Saló literari de la comtessa, al carrer Roche, en el que la poetessa reunia a
grans homes de la cultura com Valéry, Gide, Cocteau y Colette. No obstant ,
l'admiració s'estén més enllà del seu cercle intel·lectual immediat; la seva
poesia va ser guardonada amb el Gran Premi de l'Acadèmia Francesa el 1921 i es
va convertir amb la primera dona investida Comendador
de la Legión de Honor.
El retrat es
caracteritza per la personalitat carismàtica i magnètica de la comtessa, per la
profunditat psicològica de la mirada sensual i desafiant d'Anna, el rostre
il·luminat, la positura de maja en el
divan, en el que, per motius de salut, rebia recolzada els seus convidats, el
realisme de les teles, conjunt que contrasta amb un fons irreal mancat de perspectiva
i acompanyat d'elements simbòlics agrupats sobre una taula: llibres, roses i
collarets de perles, que representen totes les dimensions d'aquesta dona intel·ligent
, apassionada, musa i poetessa. L'obra és el resultat de les sessions d'Anna de
Noailles a l'estudi del pintor el 1913; un retrat que corresponia a la voluntat
de l'artista de defugir el merament descriptiu: "vull pintat amb el cor i
el cervell, no a través dels meus ulls"
Ja a Barcelona trobo
més informació en llibres de pintura i dues curiositats: la cara d'ella en un segell de 4 ptes, així
com el bust de Zuloaga en un segell de 2 ptes i en un bitllet de 500 ptes. Ves per on, les tres imatges vistes moltes vegades
i oblidades en algun recó de la meva memòria.
El cistell de cireres, que tibant d'un no paren de sortir-ne més.
ResponElimina