Tornant al Liceu i l’Amat
No soc dels
que critiquen l’obra de frederic Amat. Per regla general, m’agraden les seves
peces, encara que reconec que tenen, moltes d’elles, més de decoratives que
d’art seriós (si es que l’art es seriós). Dic això perquè he estat reflexionant
sobre la proposta de Frederic Amat per la façana del Liceu, a rel de la lectura
de l’article d’Antoni Llena a l’Ara. I em pregunto: Es necessari intervenir en aquesta façana d’arquitectura provinciana? Per què no deixar-la tal qual està?
Faig aquesta pregunta desprès de veure les diverses denominacions que s´han fet
de la proposta d’Amat: “donuts, pírcings, arracades, anelles de cortina o
nanses i a sobre agegantades, per si fora poc.
Antoni
Llena, m’ha obert els ulls amb la seva pregunta: “l’element decoratiu elegit no
farà més evident la vulgaritat de l’arquitectura que es mira de dissimular? Es
moderna aquesta intervenció? em pregunto I tinc un altre pregunta: Té res
a veure el que es pretén amb el que hi ha a l’interior?
L’articulista
fa una comparació: Ens hauriem de penedir, (com un servidor) d’haver callat
quan van aprovar una escultura com la de Francesc Macià amb autoría de Josep
Mª Subirats, a la plaça de Catalunya? Pot ser que ens ho pensem, no creieu?
M'has fet reflexionar! Trobo molt prescindible i de gust dubtós el que aquest artista ha fet.
ResponElimina