Propòsits d'any nou
Vergonya
Vergonya del que no sé,
de les paraules no dites,
dels versos mai no llegits,
d'allò que mai no hauré escrit
i del que sota una excusa
no he fet, ni escoltat, ni veig.
Potser tampoc hi he pensat.
Aquesta és la gran vergonya.
En els propòsits d'any nou
què puc fer per esmerçar-me?
Perquè seguiré sent jo
amb les mateixes mancances
i els desitjos per bandera.
La confusió del massa
i també del massa poc
que em rosega la vergonya.
Segurament, seguiré
amb aquesta a coll-i-be,
múltiple i pesant
que em lliga l'enteniment
amb el sempre i el mai més
i la vergonya del no,
escletxa per al potser.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada