Ara que més o menys ja fèiem plans de quan s'acabaria el malson de paper del meu germà, ha aparegut un altre magatzem.... a Cervera, de 300 m2 i del qual es deu el lloguer de tres anys. És obsessionant, no m'ho negareu. I d'altra banda hem anat trobant coses si no valuoses, que no, però sí molt interessants: un diari que feien el meu pare i els seus cosins i germans per comunicar-se entre ells quan no estaven junts (l'estiu eren tots a Caldetes, on localitzaven el seu paradís), papers familiars, una agenda comentada de l'oncle lletraferit en la qual explica el bulli bulli de Barcelona l'any 1911... Bé moltes coses que a la Meri i a mi que som les més atrapades pel tema, ens han distret i divertit molt, que ja és optimisme. Ara s'obre un altre atzucac. Veurem què en surt.
Tot això ha estat una bona preparació per entomar les sorpreses i ensurts que la política dels últims temps ens ha proporcionat. Penso que en l'últim moment, del barret sempre en pot sortir un conill que si més no, podem fer a la brasa i amb all-i-oli. Bon profit ens faci.
(Nota- L'Enric Calpena acaba de publicar Barcelona, una biografia, títol que sembla que reflexa exactament el que és. Crec que pot ser molt i molt interessant. I jo que quan feia el batxillerat creia que no m'agradava la història!...)
Realment, només podia passar-te a tu la "aventi" del teu germà. Espero, confio i desitjo que, quan un dia o un altre, la Meri i tu podeu tancar aquest capìtol de la vostra vida, n'obris uns quants més i ens ofereixis una deliciosa història.
ResponElimina