Ahir un apunt de geografia, avui un d'història. L'escric amb un xic
d'amargura ja que estem en el mateix punt mort o pitjor que en l'any 1932. El
material el trec dels panels i fotografies que es guarden en les parets i
vitrines del saló de L'Estatut de l'hotel de Núria, lloc on prenem el cafè desprès
de dinar. Curiosament la vitrina ens mostra els coberts de plata i altres
estris com les plomes estilogràfiques, que feren servir els signants del
conveni el 20 de juny de 1932.
Segueixo buscant pels diversos panels explicatius, ara ja dins del marc
d'uns passadissos on d'una manera pedagògica i fàcil d'entendre, mostren la
historia política, així com la flora i fauna de la zona i, els diversos
itineraris de la vall. És una zona nova, plena de dissenys moderns explicatius,
en el nou pavelló de Sant Josep. Allí en una paret trobo el que m'interessa,
text i fotos sota el títol de Política
catalana als Pirineus, és el nom que adopta l'avantprojecte de l'Estatut
d'Autonomia de Catalunya, prenen el nom d'on va ser redactat per la comissió
designada.
El dia 26 de juny de 1931, desprès de dies d'intens treball, es va
enllestir el document que havia de definir el marc institucional i les competències
catalanes. Primer per la Diputació provisional i desprès per referèndum, va ser
aprovat de manera definitiva pel Parlament espanyol el 9 de setembre de 1932,
tot i que amb modificacions.
Estem en el mateix trencacolls que el 1932, o pitjor, des de Madrid, neguen
tot el que curosament redacten des de Catalunya els nostres polítics. Sembla
que ara per ara, cal esperar els canvis
que passen, treballar per la V
als carrers de Barcelona el 11 de setembre i esperar el 9 de novembre, per
tornar a demostrar una vegada més el que som, si ens deixen.
Realment estem en un atzucac. Ja veurem com ens en sortirem. Cal, però tenir un bri d'esperança; no tot el que vindrà ha de ser forçosament el pitjor del que mai hàgi passat.
ResponElimina