DES DEL BALANCÍ

Ja han marxat els paletes! Ara em queda el pitjor: tornar-ho tot a lloc, muntar els llits, pintar, aprofitar l'enrenou per fer noves connexions elèctriques, i netejar i tornar a netejar fins (us imagineu netejar els llibres?) que quedi como los chorros del oro i en ordre. És inversemblant que treballant en una punta de la casa i tenint-o tot tapat, la pols i els pegots de ciment arribin a l'altra banda i fins els racons més amagats. Tot ha quedat bé i ja puc dormir tranquil·la sabent que no ens caurà la teulada a sobre. Paciència és el que necessito ara; com que jo sola no puc muntar lliteres ni enfilar-me a les bigues he d'esperar que l'operació agost es posi en marxa. Ara estic en un impasse de gent que va i ve però no estan encara de vacances. Aprofito per arreglar per dotzena o tretzena vegada  la meva novel·la, segons les observacions del Borja. Ahir fins a quarts de tres de la matinada i avui sant tornem-hi. I de moment només em poso amb les petites correccions o suggeriments. Hi ha un munt de coses d'aquelles de parlem-ne que poden donar molt joc. Si no fos tan meravellós, el Borja crític, diria que és un torracollons i seria exacte. Estic frustradíssima perquè per culpa seva sé perfectament el que voldria fer i m'adono del que no sóc capaç d'aconseguir. Jo calculo que aquesta novel·la (i les vostres també, amics escriptors) trigaran a veure la llum. Però no tenim pressa, tenim tota la vida per endavant. He llegit no sé quants llibres i ara sí ja estic amb Moby Dick. La tinc a l'Ipad i així no em pesa perquè se m'està fent "callo" a les cuixes, d'arrepenjar-hi els llibres que llegeixo repanxingada al balancí mentre els mosquits i les mosques m'envolten (no em piquen), els pardals m'alegren la vista i les cigarres i altres bèsties intenten seduir-me amb la seva música.

En una tarda estiuenca de molt sol i aigua transparent a la piscina, us recordo .