Des del balancí amb ira

Ja ha passat! Fent l'açrenentatge de l'ipad he volatilitzat el que ahir havia preparat per enviar-vos. La  meva memòria de peix oblida algun detall mprescindible, malgrat la paciència infinita de la Meri. Quina llàstima no ser creient perquè almenys serviria per tranquil·litzar-me que ella tindria assegurada la vida eterna. I ara, ves, jo comdemnada a les penes eternes per culpa de la informàtica.

Tornant a la immensa mar blava, repesco el que us volia explicar. Ara sí que ja sóc navegant pels oceans i mars procelosos en cerca de Moby Dick. Gairebé noto l'alè del  capità Ahab al meu clatell i començo a sentir l'orgull i el terror  d'un avesat arponer. No comprenc com he pogut passar tants anys de la meva vida en la inòpia. Potser millor perquè ara, influïda per les sapients disquisicions del Borja sobre el llibre, m'adono amb més profunditat d'aquesta obra mestra. M'encanta com descriu, les imatges insòlites, l'estructura, com avança a poc a poc, inexorable, mantenint sempre l'interès. A penes si faig altra cosa que llegir i llegir. No puc netejar res perquë primer s'ha de pintar i el Davi encara no fa vacances. Sort que aquesta moguda ha coïncidit amb uns dies de poca ocupació a la casa.

Us deixo perquè sento crits des de dalt de la cofa. Hauran avistat ja l'objecte dels nostres mortats nteressos?

Amb una àncora de fragata com a boquera de brida i un manat d'arpons a tall d'esperons, m'agradaria muntar aquestta balena i ascendir al més alt dels cels per veure si els celestilals camps, amb totes les seves innombrables  tendes, estan acampats més enllà de la meva vista immortal!