Ara que ja tot estava a lloc, net i endreçat, mireu com estem. Són les bigues aquelles, que no s'han pogut salvar. Són al pis de dalt, a l'habitació dels nens. Naturalment hem hagut de desmuntar-ho tot, llibres, lliteres, i andròmines diverses. Per sort, aquests dies només hi ha el Bru i el Ferran. El meu dormitori, com que és el més gran és el magatzem. No anem al pis de dalt per a res que no sigui absolutament peremptori. Quan acabin, els paletes s'han de posar amb la façana lateral que amb el temps, el gran destructor, ha anat minant el fang que travava les pedres i era possible niu de mil bèsties, humitats etc. Aquest any que he llogat la casa de S. Julià i em feia il·lusions d'un viatget més lluït... No em queixo, que conservar la casa de Saifores, el nostre Paradís familiar és importantíssim. A l'agost aniré per fi, a les Bardenas Reales que ho tinc pendent des de fa molt de temps. He d'aprofitar que la Blanca i el Txetxu tenen una casa (bé, la consogra) a Mèlida, a pocs quilòmetres de las Bardenas. Després m'arribaré a Madrid per veure exposicions. I de viatge, viatge, amb els de la colla encara no sabem segur si anirem a Sardenya o bé a Holanda. La resta, saiforitis, piscina i allò de "disfrute de un delicioso ambiente histèrico-familiar" com diu el meu gendre Xito.

Si aconsegueixo trobar moments, faré un bestiari; els meus amics i enemics estiuencs s'ho mereixen. Aviat començaré.