DES DEL BALANCÍ (més o menys)

                                       Jo, escrivint, atenent a les feines de casa i a les obres menors que s'hi deriven.

No cregueu que no tinc ganes d'escriure al bloc, però aquests dies han estat "complicats". Vaja, amb moltes tecles a tocar i no sempre, al moment de posar-me al bloc tinc cobertura. Avui i fins divendres crec que només serem quatre. De tota manera estic immersa en la novel·la. Ahir vaig treballar unes cinc hores gràcies a que la Isa es va fer càrrec de las labores del hogar. El cap em bull intentant coordinar tot el que vull posar amb el que és rellevant i com que tinc moltes notes he d'anar amunt i avall per no repetir. El sistema aquest de tenir ben travat el tema no dubto que va bé però com que he estat tant temps escrivint contes em costa una mica. Estava acostumada a tenir una idea general, llençar-me a l'aigua i a veure què sortia. Potser ara tinc massa coses al cap, que si el tema, que si les xarxes que si la història, els personatges i la mare que... i a sobre trobar estratègies per mirar de no dir i que es vegi. Escriure és molt satisfactòri, sí, però no és una feina fàcil. I si a tot això s'hi afegeix el : àvia què puc fer, o on és... o què fem per sopar? etc, ja és arrissar el ris. Seguirem trampejant a veure què en surt. Almenys tenir alguna cosa sobre la qual treballar en les dates puntuals de classe d'aquest estiu.