divendres, 27 de gener de 2012

L'ARPA I LES SEVES VIBRACIONS 162

RONDA I EL MUSEU DELS BANDOLERS
Ja de tornada a casa, veig que el blog ha sigut mono color, tret de dues entrades del Rafel. De la meva estada a una part d’Andalusia, i pensant en vosaltres he recopilat unes vivències en una llibreta que aniré publicant al blog. Per començar una de divertida que no anirà gens malament amb tot el que ens ve a sobre. Així que avui va de bandolers.

Desprès de parlar-vos de pirates a Eivissa, he trobat a la bonica ciutat de Ronda el Museo del bandolero i ,amb una successió d’idees amb l’illa Pitiüsa,ara trobo una ciutat que mostra un museu on els bandits són homenatjats i recordats, com una part viva de la història de la nostra terra. És l’únic sobre el tema i pretén la difusió d’aquesta parcel·la de la memòria històrica, com a llegat cultural, en el passat recent dels pobles d’Espanya i especialment a Ronda i la seva Serralada. Noms com José Ulloa “El tragabuches”, Joaqiun Camargo “El Vivillo”, Pasos Largos, José Maria el tempranillo, Luis Candelas, Juan Manuel Lujan, Juan de Serrallonga i molts d’altres, tenen un lloc en el museu. També aquells que tenien la missió de capturar-los, com els Escopeteros de Getares fins a la creació de la Guardia Civil pel duc d’Ahumada.

Bandolers i contrabandistes, toreros i flamencs són els protagonistes de l’atmosfera llegendària que embolcalla a la Andalusia romàntica.

Si pot veure de tot: documentació històrica administrativa, (cèl·lules, decrets reals, partides de bateig, matrimonis, defuncions, llocs de sepultures, ordres de busca i captura, etc.), fotografia històrica, testimonis orals, restes de material, vestimenta de l’època i una gran extensió de portades de novelles , col·lecció de cromos i imatges de pel·lícules cèlebres que no anomeno per no trepitjar el terreny del Rafel, si no ho fa ell, ja retornaré al tema del bandits i altres lladres en el cine, tinc els noms de les pelis i els dels actors.

Capítol a part dedicat als viatgers romàntics, noms com Ricchard Ford, George Borrow, Washington Irving, el dibuixant escocès David Roberts, el mestre del dibuix francès Paul Gustave Doré, Gautier, Merimée, Dumas o Lord Byron, que portaren una visió particular d’Espanya en les seves narracions i imatges.

De José Mª “El Tempranillo” !Ah! senyora – dice sustrayendo la sortija de la mano de una mujer- una mano tan bonita no necesita adornos.


4 comentaris:

  1. Bentornada! Fixa't que vaig entrar al museu del Bandoler de Ronda per una porta i vaig sortir per l'altra, pensant que no seria interessant. Ara em sap greu no haver-ho fet. Oi que és una ciutat preciosa?

    ResponElimina
  2. Si, és una ciutat preciosa, per tornar-hi; en quan als museus ni que siguin de temàtica que no ens interessa, sempre tenem per ensenyar-te alló que no coneixes i que li ha donat raó de ser. Us parlarè del museu del toro i dels toreros interessant tot i que jo sóc anti toros, però està allí i per ells és un orgull.

    ResponElimina
  3. Aquest si que el conec. Com que la meva amiga és d'allí va voler ensenyar-me'l després de passejar en cotxe de caballs per tot el casc antic. Ella no ho havia fet mai i es moria de vergonya però jo m'ho vaig passar genial.

    ResponElimina
  4. Benvinguda tu i les teves notícies.
    Aquest museu dels bandolers, tan desconegut! Deu ser molt divertit. Al dels toreros, si és el de la Maestranza sí que hi he estat i em sembla que us el vaig comentar en un bloc i tot.

    ResponElimina