dimarts, 3 de gener de 2012

L'ARPA I LES SEVES VIBRACIONS 155

Dr. FRANCESC ABEL

La nit del 31 de desembre s’emportà l’any 2011 i amb ell el nostre estimat Dr. Abel. Estic trista i contenta a la vegada, trista per haver perdut la seva presencia física, contenta de tot el que ens ha deixat i m’ha deixat, puc dir amb joia que em contava entre els seus amics i això era un honor per a mi.

Recordo el primer dia que el vaig conèixer, era una època en que jo cercava molt, volia formar-me professionalment i sobretot com a persona. Em van dir que era el millor pel que jo buscava. Vaig anar tímidament a Sant Cugat a l’Institut llavors recent creat de Bioètica i vaig demanar-li estar al seu costat. La resposta va ser magnífica, generosa i amical i, això ha durat fins ara, tot i que els últims temps quan el visitava a la infermeria a Sant Cugat el seu cap ja no li responia adequadament. Primer vaig ser alumna, en va ensenyar a llegir temes pioners ,a discutir, a criticar, fins arribar a coneixements bàsics de medecina, biologia i ètica, però per damunt de tot em va transmetre valors humans i cristians sòlids. Ens trobàvem els dissabtes al mati un grup de tres persones, això va durar nou anys. Allí va néixer el Primer Codi d’Infermeria de Catalunya, que desprès es va oferir al Col·legi d’Infermeria de Barcelona. Entremig va organitzar uns cursets per metges, infermeres i mestres, en aquest ordre , en els dos últims ens va deixar participar en l’organització i donar classes. Ara que tot són màsters i estudis superiors, aquells cursets a Sant Cugat, van omplir a molts professionals llacunes importants dels temes naixents de Bioètica a partir de l’any 1976. Ara queden molt lluny, n’han sorgit amb les tecnologies actuals molts de nous.

Tal com diu l’escrit a la Vanguardia fou un home savi i generós, que ha estat pioner de la Bioètica a Europa i ha treballat incansablement pel desenvolupament d’aquesta disciplina des de la seva profunda fe cristiana.

Conservo molts escrits,conferencies, cartes i fotografies, però sobretot guardaré sempre el seu afecte i la seva amistat. Això fa que estigui contenta i que una vegada més li digui: Gràcies Pare Abel, Doctor Abel per tot el que m’has ensenyat, donat i estimat.

Institut Borja a Sant Cugat

3 comentaris:

  1. tant de bo tots els alumnes poguéssin parlar així dels seus mestres!

    ResponElimina
  2. Ahir me'n vas parlar. Jo no se qui era però de ben segur estarà content de sentir el teu afecte.

    ResponElimina
  3. Jo també vull testimoniar-te el meu acompanyament en els sentiments d'aquesta pèrdua.

    ResponElimina