dimecres, 18 de gener de 2012

TRESCA I VERDESCA



El rosari de l'aurora



El carrer de Joaquim Costa és un pou d’anècdotes interessants. Era ple de llibreries, bars de bona i mala nota i locals llibertaris i la gent que hi vivia era força “del morro fort”. Avui us explicaré de què ve allò d’acabar com el rosari de l’Aurora.
Com ja us deia, el carrer era una mena d’avinguda d’entrada a l’infern i l’Església, sempre amatent a procurar la nostra salvació, va organitzar un rosari públic que es resava pel carrer i molt d’hora (a l’aurora). Imagineu-vos l’escena: càntics, escolans, dones emmantellinades, etc. I, de cop a algú se li van inflar les pilotes i la va emprendre contra els pius. Naturalment s’hi van afegir molts més i la gent, des de casa van començar a llençar, no solament improperis sinó també  el contingut dels orinals sobre els del rosari. I per a més jolgori van sortir les putes als balcons i aixecant-se les faldilles també van actuar sobre els del rosari, en directe. La batussa va ser tan fenomenal que a partir d’aquell moment es va prohibir aquest acte tan exemplar. Devia ser fantàstic. Us ho imagineu? Això de la globalització té molts inconvenients, trobo. Ara aquestes coses ja no passen. Quina llàstima!

1 comentari:

  1. Fantàstic a la nostra edat poder aprendre coses noves: La frase: "Allò va acabar com el rosari de l'aurora" que hem fet servir alegrement, pren ara tot el seu significat.

    ResponElimina