FUENDETODOS I GOYA
 |
| Casa natal |
En el nostre viatge per terres d'Aragó, teníem
programada la visita al poble de Fuendetodos, que de no ser pel naixement d'un il·lustre
pintor, hauria passat com tants altres pobles del voltant sense pena ni gloria.
Terra de secà, polsosa i amb pocs recursos, tret d'alguna parcel·la
d'agricultura.
En canvi, ara, és un peregrinatge de gent de tot Europa
que volen conèixer la casa i l'obra exposada de Francisco de Goya y Lucientes,
nascut allí un 30 de març de 1746.
Fuendetodos és, actualment, un petit i emprenedor
municipi saragossà de 170 habitants, que des de fa més de dues dècades està
treballant en una aposta de futur basada en tres objectius: difusió de l'obra del seu il·lustre fill, una altra al voltant de l'art gràfic i divulgació
i també coneixement del seu entorn.
El dia de la nostra visita poca gent pels carrers,
alguns estrangers amb mapes buscant la casa museu i alguns vianants.
Distribuïm el nostre temps centrant-nos en la casa
natal del pintor i l'obra allí exposada.
La casa, és un edifici construït a principis del segle XVIIé, identificada per Ignacio Zuloaga el 1913. El 1982 va ser declarada Monument Històric Nacional.
Conserva tot el sabor de l'època, en dos espais comunicats per una petita
escala interior, amb mobles més o menys utilitzats pels seus pares i ell mateix;
cuina, dormitori, menjador, etc.
Zuloaga comprà la casa molt deteriorada, fent-la
visitable. Posteriorment, la comunica amb un pati de l'edifici del costat per a
instal·lar-hi el Museu del Gravat, inaugurat el 1989, on es estan exposades les
quatre series més importants: Caprixos,
Desastres, Tauromaquia y Disparates. En una sala, una especialista ens
mostra unes planxes originals i ens explica tot el procés de la fabricació d'un
gravat. Tot i conèixer el procediment, vist altres vegades en altres museus, el
fet de ser els originals de Goya i el lloc on ell els va crear , dóna un cert
realisme. La sala superior denominada Sala de Exposiciones "Ignacio
Zuloaga" està especialitzada en
art gràfic, alternant la revisió del gravat històric amb la difusió del gravat contemporani.
Els gravats, molts d'ells coneguts, ens confirmen el
talent del dibuixant , així com el seu estat d'ànim; escenes de sàtira de la
societat espanyola de finals del segle XVIIIè, sobretot de la noblesa i el
clero, en un món en crisi, amb fissures sociopolítiques i costums tirànics.
La seva contemplació, amb els comentaris in situ, ens ompliren
gaire bé tota la tarda. El dia següent,
a Saragossa, ens esperava una visita diferent i més àmplia al Museu Goya, que
deixo pel proper apunt.
A l'església del poble, es visita, la pica baptismal
on, el dia següent de néixer el geni, va ser batejat amb el nom de Francisco; una copia de la partida baptismal posada en un
faristol al costat de la pica, ens diu que és fill legítim de José Goya i de Gracia Lucientes. Firma i segell en donen fe.
A la tornada al nostre hotel de Calatayud, ens refem
de tanta grisó "goyesca" , en un bar tipus taverna, amb una copa de
vi D.O Cariñena, etiqueta Aldeya 2014, d'un vermell rabiós i d'un gust impagable.
_Goya.jpg/220px-Capricho13(detalle1)_Goya.jpg)
