POLITICA

La lectura de l’altre dia.

L’altre dia, vaig llegir un article de Josep Ramoneda a l’Ara que era demolidor. Parlava de les misèries de la política espanyola. Del fracàs dels partits polítics i de les properes i sembla que inevitables eleccions generals. I posava el dit a la nafra a l’hora de recordar les paraules de Rajoy als col·legues de Brussel·les del seu immobilisme i deixar podrir la situació. Ramoneda opinava que en Rajoy seria feliç si la gent es desentengués del tot de la política. Perquè esta ben clar que el PP opta per trencar tota esperança de canvi, ni haver de pensar en cap projecte polític, volen gent resignada, que no pregunti res, així podran continuar actuant amb arrogància i desdeny a tot el personal que pretén progressisme.

Llegit tot això, que res de nou, al menys per a mi, m’ha dit, em pregunto: Quina il·lusió de futur ens queda? Davant de la més que possible reelecció d’aquesta gent al poder. I ja ni vull pensar en el tema de Catalunya, perquè amb aquest panorama quin dubte hi cap de desentendre’ns d’aquest país i d'independitzar-nos quant més aviat millor. Perquè haurem de tornar a ser governats pel partit que més ha sembrat la corrupció de gran part de les institucions que ha tocat, sense que Mariano Rajoy, amb poder absolut sobre el partit, com molt bé explicava Ramoneda, no se n’ha sentit responsable.

Es aquest el futur que ens espera? Com es que l’esquerra d’aquest país no ha sabut deixar de banda els interessos partidistes i han posat fil a l’agulla per treure a tota aquesta gent?

Aquestes son les grans preguntes que em faig, des de fa temps. Hauré de pensar que aquest país no té remei?