SERSE
J.M. Lo Monaco i Hanna Husáhr |
M'agrada molt la música de Händel així que amb la
maleta feta i a punt de sortir cap a terres d'Aragó, on he passat uns dies, no
em vaig voler perdre l'òpera SERSE al Liceu , en versió de concert, amb solistes
d'actualitat: Josè Maria Lo Monaco, mezzosoprano, Hanna Husáhr, soprano, David
DQ Lee, contratenor i, la resta de cantants. De tornada us en faig un tast,
si us agrada Händel en podeu trobar discografia, la música és deliciosa.
David DQ Lee, contratenor |
SERSE, dramma per musica en tres actes, última òpera italiana de Georg
Friedrich Händel amb llibret anònim -basat en dos llibrets anteriors, de Nicolà
Minato i Silvio Stampiglia - , fou estrenat a King's Theatre de Londres el 1738
amb poc èxit. A partir del 1924, quan fou recreada a Göttingen, ha esdevingut
una de les més populars del compositor, sobretot la famosa ària inicial, "Ombra mai fù" coneguda com "Largo de Händel"
La trama artificiosa, pròpia de l'època, utilitzada,
dins de la tradició veneciana, registres diversos, entre els quals el còmic,
amb una bona dosi d'ironia que marca el distanciament amb el tema i els herois
i també la presència d'un servidor bufonesc, Ariodante. cantat per
Luigi De Donato. La utilització de fons històriques, episodis basats en
Heròdot, és mínima i l'extraordinària música händeliana acompanya
l'expressió dels sentiments, de les situacions i de la psicologia dels
personatges amb una gran llibertat formal,i un bon nombre d'àries breus i
sempre amb una gran eficàcia teatral.
La història del rei Jerjes o Xerxes, 485 a C, m'ha
portat ha repassar el llibre de batxillerat de Maria Comas de quan vaig estudiar al
Maragall. En SERSE, la versió és entre
burlesca, amorosa, plena de gelosia i enigmàtica.
J.C.Spinosi i orquestra |
Ensemble Matheus, l'orquestra dirigida pel seu
creador, Jean-Christophe Spinosi, acompanyà amb els seus musics la partitura de Händel. Joves
artistes que donaren vida a una música händeliana inconfusible. Subvencionada
pel Consell Regional de la Bretanya, Conseil général du Finistère i la ciutat de
Brest. Mai no havia tingut la oportunitat de
sentir-la i val a dir que em va agradar molt. Tant el director com els músics participen en gags còmics que els
fan molt simpàtics.
Si entreu a You Tube i busqueu "Ombra mai
fui" la trobareu cantada per la mezzo que nosaltres varem sentir, pura delícia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada