Parlar de primavera es converteix molt fàcilment en tòpic: el renovellament de la natura, el sol que escalfa més, el cel més net... però és que, veritablement és l'estació que més sobtadament apareix i en positiu. És sorpresa descobrir que tens més ganes de sortir i fer coses, que els  jerseis gruixuts et fan nosa, que busques la roba més lleugera i acolorida, que et ve de gust trucar algú i confegir un pla no d'anar al cinema sinó de sortir a descobrir un parc, un racó... i si tens el camp a prop, ja no diguem. Aquest cap de setmana no solament quina delícia llegir a la gandula al sol, aixecar el cap i veure com en tan sols una setmana, l'avellaner que eren branques llises amb uns petitíssims borrons s'ha desplegat en fulles d'un verd tendre que ja fan sentir el gust d'avellanes collides abans de temps-delicioses-, que llegir amb el cant de la puput que puntua cada coma no distreu sinó que reforça, que el vent t'ensenya que cada arbre té el seu so, que sura per tot l'ambient una mena de calma  que treballa per dins per explotar en força i novetat... i que tot aquest moviment, s'encomana i que llegir és bo, escriure magnífic, pensar engrescador, contemplar i sentir, la millor  escola de viure. Sí, sí tòpica però meravellosa primavera.