Avui va de paraules, que és el que fa possible la comunicació i són font de saviesa i gaudi.
La primera és sofrosine, una recepta de la intel·ligència emocional anomenada així per Aristòtil i és la saviesa que no prové de normes sinó de l'experiència de la vida i del nostre, ben nostre aprenentatge particular. Ens ajuda a valorar en cada moment el què s'ha de dir i el què no. Caram, caram.
L'altra parauleta, és més sofisticada, com correspon a Eugeni d'Ors el seu inventor: alípori. El seu significat és el de vergonya aliena i sapigueu que està acceptada per la RAE (Real Académia de la Lengua Española.
No puc entendre com he pogut, com podem tots plegats, viure sense saber-les. Són crucials per anar per la vida que ens ha tocat, el temps precís. No em direu que no ens sentim plens d'alipori amb la quantitat de falta de sofrosine que hem d'aguantar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada