LA TRESCA I LA VERDESCA

Ja em perdonareu però he estat uns dies sense escriure "per causes alienes a l'empresa". Una d'aquestes, de tipus familiar que ha desbaratat el cap de setmana. La Blanca, filla meva, després d'una calçotada amb els seus amics, a Saifores, no es va trobar bé, millor dit es va trobar fatal i va acabar passant la major part de la nit a l'Hospital del Vendrell i posteriorment al de Terrassa, on viu. Allí i ja diagnosticada una intervenció de bufeta (o basílica balear en conya) i a punt d'entrar a quiròfan va avisar que és alèrgica al làtex - entre d'altres. La que es va armar! En aquest cas s'ha de preparar especialment l'espai, canviar diversos estris, netejar-ho tot amb no sé què i deixar sis hores per que la pols en suspensió es pugui assentar i encara més coses. Com que tot va quedar frenat i ja posats, s'ho van mirar millor i li van començar a fer proves i més proves per determinar si l'operació pot esperar i li fan baixar la inflamació amb antibiòtics. Bé, tot plegat un trasbals, hores de patiment i incomoditat etc. Encara estem- està- en les proves, i és clar, a Terrassa, cosa que a mi em complica una mica més, encara que aprofito el viatge en tren per trescar imaginativament i contemplar el paisatge, aquest Vallès  que em sembla sempre que té uns tocs "Velasquenys" molt acusats i llegir a la tablet les entrades al bloc del Rafel que em du París gairebé a la punta dels dits i dels ulls ; al cor l'hi tinc sempre. Gràcies Rafel.