L'arpa i les seves vibracions, 403

Un cotxe que corre molt bé, quatre amics que en un dia feiner coincideixen que tenen lleure i les ganes de veure els colors de la tardor en uns dies òptims, dóna lloc a la nostra sortida una mica improvisada.

L'amic botànic que, també fa de xofer, ens recomana anar a la serra de Cabrerets per veure els boscos de fagedes i rouredes. Camí de Vic ens aturem a esmorzar al restaurant dels Quatre camins, on recordem les  sortides de l'època dels 600, lloc de trobada de la colla.

Durant l'esmorzar repassem la geografia. La serra de Cabrera és un sistema muntanyenc al nord de Collsacabra, comarca de la Catalunya central que es troba entre Osona, la Garrotxa i la Selva. En aquesta serra neix el riu Fluvià. Ullada al mapa comarcal que portem.

Santuari del Far

Fem la primera parada prop del Santuari de la Mare de Déu del Far, datat des del segle XI,  situat a 1.123 m d'altura, amb magnífiques vistes sobre el pantà de Susqueda, els cingles de Tavertet, Les Guilleries, El Montseny, quedant el Poble de Sant Martí Sacalm als peus del santuari. Entrem a venerar la Mare de Déu, una imatge barroca que ens la mostra donant el pit al nen. Pocs visitants: fotògrafs aficionats, o professionals que, amb les seves càmeres i trípodes , busquen el millor angle de  llum. Nosaltres fem el nostre petit clic - clic.

De baixada anem fen parades per gaudir del paisatge; dia clar i serè, sense un alè d'aire. Les fulles, talment estores multicolors que,a mesura que les anem trepitjant, sentim el seu clàssic cric, cric, mentre els ulls se'ns omplen de diversitats de colors.  

Els pobles d'aquesta zona ens són prou coneguts; decidim anar cap a Collsacabra, en aquesta serralada a 1050 m sobre el nivell del mar, es troba El Santuari de la Mare de Déu de La Font de la Salut, en el terme de Sant Feliu de Pallerols. Novament lliçó de geografia: des de la balconada podem contemplar la vista panoràmica de les Gavarres, Girona,El Montgrí, Rocaborba, Finestres, El Bassegoda, el Canigó i els pobles veïns de les planes d'Hostoles, el dit Sant Feliu i Sant Esteve d'en Bas.

Petita caminada pels voltants del santuari, per sadollar-nos,  novament,  del cromatisme un xic canviant,  a l'hora  del migdia i,  ja cansats i amb gana, decidim buscar un lloc per dinar.

La decisió es fàcil. L'hostatgeria té un restaurant que ens fa "tilin", amb una carta de menja de muntanya engrescadora. Ho encertem, bon menú, bon vi i servei acurat. Les vistes del paisatge des del menjador ens acompanyen tot el dinar.

Tornada a Barcelona a mitja tarda, passant de llarg per Rupit i Pruït sobradament coneguts. Entrada lenta a Barcelona; demà dia de  la castanyada  la gent ja belluga amunt i avall.