L'arpa i les seves vibracions, 373

Potser ja l'heu vist, fa uns dies es va estrenar al Romea. Ahir vaig anar-hi amb la colla, ens va agradar molt a tots. Nit de teatre pels més exigents, bon text, bons actors, tots set, bona interpretació i una escenografia excel·lent una barreja de tres factors, mitologia, espai intemporal i espai temporal.

Quan vaig veure l'anunci al diari, vaig recordar les classes de literatura de la meva època d'estudiant a l'Institut Maragall. Tres grans escriptors grecs de tragèdies: Esquilo, Sòfocles i Eurípides. Tres grans dramaturgs francesos: Racine, Molière i Corneille. El Romea em donava l'ocasió de reunir-ne dos, un de grec, altre francès, no ho podia deixar passar. Aquí sobre el text d' Hipòlit de Eurípides, Jean Racine escriu Fedra. Ahir  varem  oir el text en català. Són versos alexandrins, entenedors i directes, plens de força, de sensualitat i de dramatisme; m'imagino una delícia sonora recitats en llengua francesa

Tots coneixem la desventura de Fedra, segona esposa de Teseu rei d'Atenes, enamorada del seu fillastre Hipòlit, i aquest amor desbordant i irrefrenable la conduirà, a ella i a la resta de personatges, a un tràgic destí.

Sergi Berbel, descriu en el programa de mà, que Racine compon un retrat profund, apassionat i colpidor del desig i de la sexualitat femenina. Paraules que connecten directament amb els sentiments, que els oculten, o que els provoquen i els fan esclatar.

Penso que aquesta  reflexió sobre les emocions ocultes de les dones, les podríem situar en tots els temps de la Història, uns períodes potser més que d'altres.

És un goig veure a l'Emma Vilarasau, recitar els versos amb diferents modulacions de veu, segons el text, sap crear tots els registres, és un dels factors que més em van agradar. Mercè Sampietro en el paper de confident omple l'escenari amb la seva sola presencia, Lluís Soler amb la seva veu forta i fosca dóna vida a Teseu. Desconegut per nosaltres Xavier Ripoll, en Hipòlit, i també Queralt Cassayas, una figura fràgil però amb la força de la seva reialesa, en el paper de Arícia, la promesa d' Hipòlit.

Escenografia de Max Glaenzel i il·luminació de Kiko Planas.

Dues hores i mitja sense descans d'una bona obra, que us recomano. En cartell fins el 15 de març.

Jean Racine