Hi ha dies que el temps marca. Avui plou i el cel és gris uniforme, d'aquells que sembla que mai més no escamparà. Potser és un reflex del que em balla avui pel cap i m'entristeix. 

Estic encara amb la impressió "del reportatge" tan esperat i emès, finalment, dissabte. No podem deixar de qüestionar-nos en quines mans està la justícia, el que hauria de ser el bé més preuat i segur. Evidentment les persones ens equivoquem però en un afer que implica a uns col·lectius tan significatius com Ajuntament, Mossos, Policia etc.  hauria de ser gairebé impossible. És com a grup, com a conglomerat que tenen la seva raó de ser. Individualment no són més que un més. Cada un pel seu compte, sol, no és res; és la seva força conjunta la que els dóna sentit. La seva equivocada força, la seva corrupció, la seva maldat, el seu entestament en l'error els culpabilitza més.

I això no és simplement una crítica (que també) sinó un dolor profund per molts motius començant pel que sento pels més directament afectats i acabant per la part que em correspon de la meva ciutat, pels valors, sembla que esborrats del mapa, ens els que crec, i per aquesta civilització (?) que permet, ha permès i segueix permetent uns fets com els del 4-F.

Totes les altres preguntes no són res en comparació d'això. Com ja he dit, el dia és gris i plou.