Avui, matí de Reis és encara un dia qualsevol. Els meus no vindran fins a la tarda i, de moment, tan sols els regals dels nens omplen discretament un espai de la casa. Lluny de les disbauxes de quan els fills no eren més que això i no hi havia cap nét. És inevitable una mirada nostàlgica a tot allò perdut i a tot el que és incògnita encara. Segurament és la meva una mirada de vella que em canviarà en quant arribin tots amb la seva alegria i les seves ganes. Els trens, de tant en tant rebaixen la marxa per entrar en una estació però a continuació reprenen la marxa i segueixen endavant. La primera trucada coincidirà amb el cop de  xiulet del cap d'estació. Des de la finestra el paisatge sembla que camini i al lluny es veu encara l'ombra d'uns camells.