Avui surt a les llibreries un nou llibre de Pablo Neruda amb 21 poemes inèdits, apareguts en  la ordenació i catalogació de milers d'escrits que es guarden en unes caixes dissenyades per a evitar la degradació del paper i tancades en uns recipients blindats. Sí, és clar, la poesia sempre ha estat una arma llancívola.  Segons diuen, d'aquests poemes, sis són d'amor, uns altres parlen de la Pàtria, el món, els viatges, la funció del poeta, l'ofici... En la meva particular classificació jo els deixaria tots en el mateix feix. Perquè què són els poemes sinó actes d'amor?

Lletraferits, recordeu aquell dia en que la paraula de Neruda va estar entre nosaltres?