L'arpa i les seves vibracions, 361

Quan s'apropa Tots Sant, almenys fins fa uns anys, la majoria de teatres programaven "Don Juan Tenorio", i els auditoris un Rèquiem. Pel que sembla, actualment el Tenorio va de baixa, no així la musica sacra d'enterraments.

Això ve a conte perquè el diumenge al mati i per gentilesa de la bona amiga Angelina, vaig trobar-me a la bústia de casa, la seva entrada a l'Auditori ,amb una nota de que estava de viatge per Portugal. Bonic regal inesperat.  Així que cap a l'Auditori sense perdre temps.

                      

                                     El Rèquiem de Fauré, op. 48

En el programa de mà, venia la traducció al català del text llatí que cantaren els components del Cor Madrigal i del Cor Lieder Càmera, així com la soprano Elisenda Pujals ( graduada en el Conservatori de Vila-seca), i el baríton Lauri Vasar (Tallin). Dirigí l'orquestra Emmanuel Krivine, d'origen rus per part de pare i polonès per part de la mare.

Dels quatre Rèquiem més coneguts, el de Fauré, és un dels més populars, s'aparta d'altres misses de difunts en el fet d'evitar els terrors del judici final i no expressar la por de la mort, sinó la pau dels descans etern. Diu el programa que Fauré, no s'identifica amb el dogma, sinó que veu la mort com un alliberament feliç; posa el seu domini de la modalitat i la tonalitat al servei d'una tria personal de textos que no encaixa amb els requisits litúrgics. Així escoltarem:

Introitus - Kyrie

Offertorium

Sanctus

Pie Jesu

Agnus Dei

Libera me

                                                   In paradisum                                                 

Fauré desitjava que el Rèquiem s'interpretés a les esglésies, més que no pas a les sales de concerts. Mentre que una gran part de la seva música va ser difícil d'entendre fora de França, el Rèquiem, definit sovint com una "cançó de bressol de la mort", de seguida va trobar l'èxit arreu del món.

In Paradisum, tanca el concert , mentre les veus acompanyades per una música suau diuen així:

Que els àngels t'acompanyin al paradís;

que, a la teva arribada

et rebin els màrtirs,

et facin entrar

a la ciutat de Jerusalem.

Que el cor dels àngels t'aculli,

i tinguis un repòs etern.

Encaixa perfectament amb la definició de "cançó de bressol de mort"

Gabriel Fauré