LA TRESCA I LA VERDESCA

 
El doodle d'avui de google és un homenatge a Niki de Saint Phalle en el 84 aniversari del seu naixement.

Quants records... un cop més! En la meva tendra joventut d'estudiant d'art, Niki era per tots nosaltres una finestra d'aire fresc; que dic aire, era un huracà en el qual emmirallar-nos, no tant per copiar la seva personalíssima iconografia i realització sinó pel que tenia de revulsiu, de trencador, de llibertat.

 En aquell moment, lectora àvida de Marie Claire des del seu primer número, allí hi trobava les claus del tipus d'art que a mi m'interessava. Recordo perfectament quan va fer la seva Nana de cames obertes per l'entrada del Museu d'art Modern d'Estocolm.que va constituir un monumental escàndol.

Ja la veieu. No sé si encara hi és.

Té obra seva arreu del món i no em direu que no coneixeu, com a mínim, la Font Stravinsky al costat del Pompidou a París. Un estany ple d'escultures en moviment fetes en col·laboració amb el seu marit Tinguely que feia raríssimes màquines en moviment com  a protesta per la banalització profusa del maquinisme.

Niki va venir a Barcelona i va quedar fascinada per Gaudí i el trencadís que va marcar molt la seva obra.

Una vegada vaig anar a veure Il jardino dei Tarocchi, a una hora més o menys de Roma, ple d'escultures del Tarot, com el seu nom indica. Va ser de les impressions fortes de la meva vida "artística", diguem.

La seva vida és un d'aquells capítols indefugibles de la història de l'art. Pel moment, per la seva relació amb altres artistes i per la seva pròpia creativitat.

Tot i que faci anys que és morta Visca la Niki dels nostres somnis.