Aquests dies en que ho hem (o han) de tornar a discutir tot i sembla que no hi ha forma de que es posin d'acord, vull aprofitar el meu orgull de mare (que el tinc encara que no m'agradi fer-ne exhibició) per fer-vos un resum d'una carta al director de la Vanguàrdia, de la "meva" Blanca en que explica que hi ha una tècnica japonesa de restauració de porcellanes que es diu kintsugi i consisteix a unir els trossos d'una peça trencada amb una pasta d'or que els enganxa, deixant a la vista la ferida. La sensebilitat japonesa fa que d'una peça se'n respecti també la seva història, en aquest cas la trencadissa i que considerin que no solament s'ha enfortit en la restauració sinó que ha millorat el seu aspecte.
Les esquerdes,-diu- els fracassos, els impediments i els entrebancs mai no poden servir d'excusa per tirar la tovallola. Costi el que costi hem d'aprendre a fer de les esquerdes oportunitats per enfortir-nos.
Si voleu llegir la carta sencera i conèixer la llegenda corresponent, està publicada el diumenge 19.
Molt entenedora la metàfora i és veritat els fils d'or la fan més bonica, buscarè la Vanguardia del diumenge.
ResponElimina:-)
ResponEliminaO O O O
O O O O
O O O
O O O
Uuau, quina preciositat! Buscaré la carta. Enhorabona mare orgullosa.
ResponElimina