Al rico pirulí de la Habana
Repassant la última setmana m'adono que embolicats en paper de brometa, el que hi ha a dins són caramels de sarcasme en contra de la realitat. Penso en metàfora i recordo uns dolços de la meva infància, els meravellosos xupons de can Miracle de Mataró, unes barretets d'uns vuit centímetres de llarg embolicades amb paper encerat de colors, diversos com els seus gustos: anís, magrana, menta, llimona, rosa... Sota aquesta dolça i innocent aparença, llepant i fent-la voltar pels llavis, aquella barreta s'afinava i s'afinava fins a convertir-se en un punxó agut, una veritable arma que el sujeto agente utilitzava sàdicament sobre el sujeto paciente que tingués a prop.
Aquests caramels ja no existeixen, com tampoc can Miracle, però els polítics se les han enginyat per trobar-hi substituts amb les mateixes conseqüències. O no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada