L'última imatge és la d'un poster que m'he comprat- Les escultures són d'Alexander Calder (la vermella) , Joan Miró (el nen que està fent una raresa i no es vol posar dret de cap manera), Tom Carr l'agulla blava, J. Montserrat el Menelic, les Pedres fendides d' Enric Pladevall, el gran avió d'hèlix ? i la del terra es diu DT i és de Sergi Aguilar. Els nom estan gairebé perduts i molts ja no hi són. Si els equivoco ja em perdonareu .
Avui (ahir, en realitat) és el dia de la
requesta pel Càncer i els carrers són plens de tauletes de pidolàires. Tenien
l'aspecte arnat de " no queda altre remei", lluny d'aquelles senyores
de vestit jaqueta amb joia a la solapa de la nostra infància. Allò era boatu i
no el cutreriu d'ara. No deuen pas recaptar gaire amb l'aire desencisat que
gasten. No sé si anem pel bon camí perquè si la ciència s'ha d'alimentar
així...
M'agrada menjar-me la
vida "a belles dents" com diuen els francesos, tan metafòrics ells;
per això aquest matí he anat a revisió a cal dentista que viu cap allà els
quinze (o sigui al Guinardó) i a continuació a la Fundació Miró perquè em
calia trobar un poster per una habitació esmorteïda de Sant Julià.
Entre autobús, metro i funicular m'ha trucat el meu nét gran, l'Iu, que era a
Saifo i m'havia de dur un encàrrec i, és clar s'apuntaven, ell, la seva
companya i el Pau, a dinar a casa meva. M'he posat a volar i després de trobar
el poster i fer unes quantes fotos per Montjuïc encara he arribat abans que
ells i he pogut preparar un gaspatxet, uns espàrrecs i llibrets de formatge i
pernil; amb això i un gelat de La Sirena de postres sóc la millor àvia del món
( i això del poster ja és la repera). Ai Senyor! gent jove, pa tou.
Publicado por Maria Dolors Giral 0 comentarios
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada