dilluns, 11 de juny del 2012

LA TRESCA I LA vERDESCA




La visita a l'ecoparc va ser interessant però també una mica decebedora. La noia que ens ho explicava no tenia el grau d'entusiasme necessari per encomanar-lo. Era correcta i prou. Això afegit a un secretisme incomprensible, em fa dir això del psè. Però sí, és impressionant veure i saber la enorme quantitat de deixalles que podem arribar a generar. Allí a l'Ecoparc només arriben els residus d'orgànic i el rebuig. La resta, que és el que es pot reciclar, d'entrada va a parar a les empreses que en fan un producte posterior. primerament tota la brossa passa per unes cintes transportadores on, manualment es treu el que és evident que no hi ha de ser; d'allí, segueix camí i uns enormes electroimants estiren el ferro i un altre artefacte l'alumini dels brics, el paper de plata etc. Després la resta se'n va al digestador un enorme dipòsit amb aigua que dissol molts dels productes i separa les sorres o, vidres o altres que podrien fer malbé la maquinària. En aquest procés el que desprenen  és gas metà i altres que serveix pel funcionament del mateix procés i també es ven un cop transformat en electricitat. L'aigua aquesta també es neteja i es torna a fer servir ( increïble, després d'haver vist com surt, en forma de llot negre i fastigós) i molts del residu serveixen per a fer compost i material que, barrejat a ciment serveix com a enduridor en la construcció (d'això se'n diu rebliment de sols). Finalment el que resta entra en un tub tan gran com la torre Agbar i llarg que no s'acaba i allí, amb aire, volta i volta i fermenta desfent les fibres més fortes o gruixudes i s'acaba de descompondre per acció dels bacteris. La resta última és la que va a l'abocador. Ah i si bé les ampolles i envaso de plàstic es reciclen, les bosses i els trossets de film etc... no es poden reciclar.
Com sempre em va fastidiar que no deixin fer fotografies. Ni que fos la NASA! La pudor sí que és grandiosa. Malgrat haver-me canviat tota la roba i les sabates, tot el dia vaig tenir l'olor al cervell i molt mal de cap. Vam acabar, tots, tenint la impressió que 1-hi ha molt mala educació ecològica, en general i 2,que mentre els envasos estiguin a l'ordre del dia, i les autoritats no s'hi posin, tot són draps calents i prou.
Només he pogut posar una foto treta d'Internet perquè totes tenen el mateix nom i no és possible agafar-ne més d'una. En aquesta es pot veure tres astronautes en missió espaial de destriatge manual.

3 comentaris:

  1. Molt educatiu i cal valorar la feina amb pudor incluida que fan moltes persones. Cada dia al meu super tot va més envasat i casa meva s'omple d'envasos de tota mena, ultimament de vidre i em fa molta ràbia.

    ResponElimina
  2. No sé com però els consumidors ens hauriem de plantar. Jo també faig resistència als envasos però no n'hi ha prou. Això de l'ecologia és molt cansat. Et passes el dia fent pedagogia sense sortida.

    ResponElimina
  3. Jo, de vegades, penso en com ens ho feiem quan no hi havia galledes ni contenidors per a separar el paper, el plàstic, el vidre i el rebuig orgànic. Cada setmana omplo 4 compartiments diferents.

    ResponElimina