dimarts, 5 de juny del 2012



Això del bloc ve a ser una mena de prefiguració de la comunió dels sants, no trobeu? D'un bloc en surt un altre, comentem, llegim, ens anem infiltrant subtilment gràcies a les afinitats endevinades i ens enriquim entre tots. M'agrada molt haver-vos conegut, bloguers , bloquers , blogaires o blocaires que tant és. De debò que m'agrada aquesta xarxa de fils de tots colors que es nua i teixeix confegint una tela rica i consistent. El nostre teler és l'aire i el fil les paraules. Els colors els nostres sentiments que tan bé endevinem els uns dels altres.

3 comentaris:

  1. Ho has dit tan bé això, així ho sento jo també, és un fil subtil que va teixint una bonica tela, plena de matisos i textures, riquíssima.
    N'estic encantada de fer lliscar la llençadora de tant en tant.

    ResponElimina
  2. Hi ha teixits que es fan i es desfan, com el de Penèlope, que no sé si el va enllestir; des del punt de vista escriptor i cineasta, la vida és una trama: trama i ordit. Les Meduses teixien, i teixeix la Balenguera, que és l'encarregada dels acabats.
    Preciós, el teixit que exposes. Encès com els vermells de juny.

    ResponElimina
  3. Quan la paraula és veritat i poesia a la vegada, és doblement bonica, el teu escrit d'avui, té les dues coses.

    ResponElimina