Pols de llum
La tarda ha mòlt el sol, convertint-lo en pols de llum. Quan acabi caient a terra serà de nit i podrem cremar unes quantes bengales per consolar-nos.
Ara, les orenetes fan la dansa boja d’abans d’anar a dormir; quan baixen a beure aigua a la piscina en ràpides incursions, en picat. A dos metres meus tres orenetes petites s’han posat en un fil que subjecta el tendal. No entenc què diuen però em veuen indefensa i no em fan cas. Dues d’elles són polides i afuades, estan en l’etapa del seu bé i menja. L’altra és com un borrissol de cotó, despentinat malgrat els esforços patètics amb el bec; ni s’ha rentat la cara.
Al lluny, un gat majestuós passeja pel bulevard dels xiprers amb un ull cap al terra i l’altre vigilant el vol.
Si m’aixeco per anar a buscar la càmera, aquesta harmonia es desfarà. Efectivament.
Ara han vingut les cotorres i tapen els piulets amb la seva xerrameca.
Ho veus Malole com sempre he de tenir la màquina a l’abast de la mà?
Ja no falta gaire per haver de fer sopar:
Quan les orenetes ballen
les avies treballen
Ah, he trobat un article molt interessant sobre Gaudí. Us envio el link. Cliqueu aqui
Fa poc més d'un any vaig estar a Sant Boi participant en un curset. L'únic que vaig veure va ser la tàpia aquella dels acudits per on saltaven els bojos (quins temps, oi?) però la resta són uns pavellons molt ben arregladets envoltats de jardins cuidats. Ja ningú no parla del MANICOMI però encara n'hi ha de malalts. Jo els vaig veure. Potser als internats de l'época d'en Gaudí se'ls trencaven les rejoles i això li va donar l'idea del trencadís. Què interessant!
ResponEliminaJo també el vaig llegir aquest article i el vaig trobar molt interessant.
ResponEliminaAixò de la càmera és clar que s'ha de tenir a mà... veig que aquest balancí és molt fructífer.