DES DEL BALANCí

Crònica d’ahir a la tarda

A la nit ha plogut. Força. Ja sé que a B. també perquè hem tingut un missatger que ens ho ha dit.
El cel, avui és espectacular, entre els arbres que l’envolten com un bací invertit i sense onades.
A mig matí ha començat el vent. Aquell que ens fa pensar en els de l’Empordà i riguem; com si només ells sabessin què és el vent!
L’espectacle del lledoner gros, vist des del balancí fa basarda. Veig un eixam de bruixes rabioses que belluguen el cap alhora dient que no, que no i que no. A què ? si ningú no els discuteix res.
Els pins, en canvi, es belluguen amb mandra, com una senyora grossa que entra al mar sense ganes.
Arbusts i arbrets més petits, fan festa i ballen, mans enlaire. La serba, curulla, és una branca de cascavells i el peix del vent navega espaordit completament horitzontal.
Les orenetes es deixen anar i el vent les fa retrocedir, jugant amb elles, a cada embat.
Jo, m’ho miro i veig passar els meus que no sé si van o venen. La Meri, vista de lluny, avança un peu, el roda una mica i el repenja; així va caminant, foradant el vent. La Mineta vermella, crida el llop, al seu darrera. La Cisa s’entonteix a la T.V. i el David fa la migdiada. El Jordi, la Glòria i el Roc han marxat aquest matí de camping, tres nens són de colònies i la resta, treballen.
A Saifores s’està millor que enlloc i mantenir-se a sota el lledoner en aquestes circumstàncies, és com un conte de sèrie B. Cauen lledons com en ràfegues de bales, al meu voltant.