dijous, 21 de febrer del 2013

DISSENY



LOS FRASCOS

            De la extensa lista de frascos que Eduard Jener realizó, algunos alcanzaron el beneplácito inmediato del público, haciéndose rápidamente populares. Es el caso de “Maderas de Oriente”, la por todos conocida botellita de forma coronada por ondas que hizo que se la identificase fácilmente. Una forma que condicionó la de su etiqueta. Una etiqueta muy original y creativa, quizá, sin lugar a dudas, la más creativa de la perfumería de nuestro país.
            No menos popular, fue “Embrujo de Sevilla”, cuya etiqueta dividida gráficamente en tres partes se acoplaba perfectamente a la forma del diseño de la botella, como podemos observar en la foto.
            El exotismo estaba presente en muchos de los productos de Myrurgia, sino en todos, como bien demuestran los diferentes frascos y envases de “Maderas de Oriente” o bien la elegante imagen de este frasco de “Maja” o como también lo fue el vestuario que diseñó para el extracto “Tu Reja”, algo verdaderamente impensable hoy en día.
            Resaltar aquí, como no, el diseño del frasco que nos acerca al milenario Japón, con su acampanada forma, creada para “Suspiros de Granada”. Son solo una pequeña muestra más, de las ya presentadas anteriormente en este blog.








Només son escrúpols, potser sense defensa

 Puc entendre la necessitat d’una família que vol saber com i quan i on va morir un parent. Sempre seran pocs els esforços que se li puguin brindar per aconseguir-ho.
Se’m fa més difícil, per exemple, el cas del General Prim a qui coneixem a hores d’ara des de les dents fins les ungles dels peus, o el de Neruda.
No em semblen bé les despeses, l’exhibició i sobretot la falta de respecte que això suposa. És com les mòmies als museus. Res de tan macabre, absurd i injustificable com l’exhibició d'un cadàver, ja sigui el de Ramsés II o d’altres que com ell, com tots, mereixen un respecte post mortem que s’allunya de la morbosa curiositat. Què afegeix a la seva dimensió representativa? En què la disminueix? Què ens aporta? Quin és el seu sentit? És que al morir es converteixen en ninots de fira? No crec pas que sigui per fer-nos copsar millor allò del sic transit glòria mundi sinó per atiar la curiositat malsana.
No vull dir que no es pugui  investigar, per raons històriques, mostrar determinats rituals o obres d'art   etc; el que no em sembla bé és l’espectacle mediàtic i l’exhibició.  Per més històrics que siguin els personatges, no deixen de ser humans. No sé si m’explico. I sinó consulteu Momia/imatges  al Google i sabreu de què parlo.


dimecres, 20 de febrer del 2013

LA TRESCA I LA VERDESCA



Vagi per endavant que el tema per se no és que em preocupi gaire però m'indueix a reflexió.
Al Vaticà, els papes ara, utilitzen helicòpters per als seus desplaçaments de poca durada: per anar fins a l'aeroport, a Castel Gandolfo etc. És un mitjà ràpid, net, i segur i al meu entendre és a més a més renovador de l'aire, cosa indispensable per a l'Església si és que vol seguir mantenint l'estatus acostumat, que sí que vol. Torna a ser allò de les metàfores.

Abans (el nostre temps sempre sempre comença amb l'abans), ens havien pintat els japonesos com a dimonis amb forca i tot. Coses de les guerres. Ara, sembla que la disfressa s'en ha anat a la Xina i són ells els sospitosos de tot el mal. Però és clar, per no perdre la modernitat, en comptes de banyetes ara són ciberatacants de l'anomenada Amenaça Persistent Avançada 1, o APTI en sigla anglesa, encara que troben que no son prou professionals, que han de progressar més adequadament  I com ho faran, em pregunto, si no els deixen practicar? Ataqueu, ataqueu que el món s'acaba. En clau eclesiàstica diríem:  Ho ha dit l'Obama i és profecia. Ai no que això és d'un altre lloc.

Si teniu algun pis o local per llogar, no ho feu pas a una Agència de Detectius. Hi ha risc d'ensulsiada  (entre d'altres coses) per la quantitat de material que solen emmagatzemar. El qui avisa no és traïdor.

El govern crea un grup de treball per no quedar al marge del cas d'espionatge, llegeixo a La Vanguàrdia. Potser ja no sé llegir però això significa que el grup de treball treballarà per atiar el foc? Sempre  que em poso a voler entendre segons el valor literal tinc problemes.

Tots els xanxullos econòmics que s'han destapat recentment sembla que s'evidencien només llegint (contractes, nòmines i altres minúcies). Us imagineu una oficina com aquella de la pel·lícula El apartamento (o és igual, una oficina sinistra) en la que tothom llegís? La feinada que podria fer-se només en un sol matí.

A Txeliàbinsk els trossos del meteorit trobats al lloc de la col·lisió s'estan convertint en preuat record per als turistes. Estic temptada de muntar trossets de pedra seca en anells, arracades i penjolls per a vendre'ls a la carretera, a la sortida de Saifores. Què? És que ja en teniu algun? Doncs per què no?

Ai senyor i quin món de mones.

dimarts, 19 de febrer del 2013

LA TRESCA I LA VERDESCA



Llegeixo al diari :
espionatge
desaparició de proves
contaminació
menyspreu
mentides
revelació de secrets
falsejament de dades
guerra bruta
doble moral
cobraments fraudulents
robatoris de diversa índole
tràfic d'influències
cobdícia, ambició, vanitat
corrupció
frau
i segurament encara me'n deixo alguna.
Recordo que el meu pare explicava que el Faustino Paluzie (els fabricants dels mapes de la nostra infància, amic seu) li va regalar pel seu aniversari un mapa dels fenòmens atmosfèrics amb una targeteta que deia : t'imagines que tot això ocorregués alhora? Jo sí que m'ho puc imaginar.

DISSENY

-->
MYRURGIA, ESTEVE MONEGAL
Y EDUARD JENER
  
Se han ido mostrando estos últimos días, varios de los diseños de Myrurgia, en su mayoría francamente bellos y también exóticos. Y hemos visto el gusto por el “orientalismo” que marcaba esos diseños. Toda una declaración de principios, se diría.
Myrurgia supo aprovechar el momento, al igual que hizo la naciente Industria Cinematográfica catalana. Europa se hallaba inmersa en la Primera Guerra Mundial, Francia y los otros países redujeron a mínimos la producción, entre ella la cosmética y artículos de belleza, de igual forma que hizo con las películas. Esteve Monegal aprovechó la neutralidad de España, y se lanzó a introducir sus productos en el mercado, dentro y fuera del país, pero no solo eso, apostó por el diseño y para ello contrató a un decorador valenciano, instalado en Barcelona y que hacía breves y continuas estadas en París: Eduard Jener. De él dijo Enric Satué que formaba parte de “la inagotable cantera de buenos ilustradores valencianos”. Y de sus manos, sensibilidad y gusto artístico surgieron las imágenes gráficas de Maja, Orgía, Maderas de Oriente, Joya, Embrujo…y tantas otras. Envases, frascos, folletos, anuncios, carteles, de todo ello hablaré. 





-->

dilluns, 18 de febrer del 2013

L'ENIGMA DE LA TRESCA



                  MÉS

Entrada "apabullant" d'en Rafel- perquè no entraràs més sovint?- sobre l'Enigma de la setmana. Estic completament d'acord amb tu. Tan sols vull fer dues acotacions. Primera, em vaig equivocar de foto al posar la de l'escultura. assumeixo la pífia. La bona és la que tu poses. Segona, que no vaig pas dir que Tamara de Lempicka hagués signat cap conveni ni res de semblant. Tan sols que el grafisma és absolutament inspirat en l'obra d'ella, opinió que refermo. Ah i encara hi ha més: no cal girar cap dibuix (per la figura de la nostra dreta ) perqué es tracta, fixeu-vos-hi bé, d'una fotografia d'una model posant "a la manera de". Tampoc no sé fins a quin punt es tracta d'una interpretació o bé és un estil molt potent que està en l'aire que els artistes capten conscient o inconscientment (recordem per exemple, la projecció recent de A Farewell to Arms i el Guernika de Picasso). M'agradaria saber de qui és aquesta etiqueta i quin lligam podria establir-se amb la Lempicka.

M'encanta haver engegat una polèmica creativa, que no de discussió.

diumenge, 17 de febrer del 2013

L'arpa i les seves vibracions, 256

                                   Txaikovski, 5ª Simfonia
La Simfonia núm. 5, de Txaikovski és va estrenar a Sant Petersburg el 5 de novembre de 1888 sota la direcció de l’autor. Es tracta d’una obra intensament dramàtica que reflecteix una de les idees centrals del llegat del compositor rus: el destí.

Amb els amics que ens disposàvem a sentir avui al matí aquesta peça a l’Auditori, fèiem broma també sobre el nostre de destí: personal, del país, d’Espanya, d’Europa.. en fi, de tot el que ens ve a sobre.

Josep Pascual, en el seu Comentari en el programa de mà ,explica tan bé el que Txaikovski volia expressar amb la seva música, que serè fidel al que ell exposa, jo no sabria fer-ho tant didàcticament.

Txaikovski va escriure una mena de programa en que la introducció representa ”la submissió total davant el destí o, el que és el mateix, davant la predestinació ineluctable de la providència”. Precisament, el primer moviment comença amb un Andante – Allegro con anima en el qual sentim el tema del destí, que recorre tota la composició adoptant diferents aspectes. El segon moviment, Andante cantabile, comença amb una breu introducció de la corda que dóna pas a una meravellosa melodia a càrrec de la trompa. Aquesta, desprès, constitueix la base d’un diàleg amb l’oboè, i més tard és l’oboè qui exposa un nou tema, majestuós i bellíssim, que passa a la corda. Encara el clarinet introdueix una nova idea, nostàlgica, interrompuda més tard per les trompetes, que exposen el tema del destí. Al final tornem a la calma inicial i el clima esdevé plàcid, amb la irrupció del deliciós vals del tercer moviment, Allegro moderato, que també acaba esvaint-se davant l’arribada del tema del destí. Al darrer moviment, – Allegro vivace -Andante maestoso , el tema del destí adopta un aspecte nou, majestuós i optimista, que arriba a ser grandiós: és potser l’expressió del triomf sobre el destí? Txaikovski es feia una pregunta a les seves notes que no ens ho acaba d’aclarir: “He d‘abraçar sense dubtes les meves creences? Trobar refugi en la fe?

Avui dirigia l’orquestra de l’OBC, el director Pablo González, que és el director titular des de setembre de 2010. Tot i que és una simfonia molt coneguda, us recomano si teniu temps, la seva audició per CD i/o Internet, ja que se’n troben diverses versions. Gaudiu en el segon moviment de la melodia a càrrec de la trompa, el músic i instrument més aplaudit avui.



divendres, 15 de febrer del 2013

-->
¿Tamara Lempicka y Myrurgia?


Cuando he visto el anuncio de la colonia “Natural” de Myrurgia, insertado por Mª Dolors, no podía creer que Tamara Lempicka hubiese cedido un cuadro suyo para dicha publicidad y menos aún que hubiese pintado un encargo. Así que me puse a investigar. Pero pronto se desvanecieron las dudas. El anuncio es de 1982. Tamara Lempicka murió en 1980. Eso lo decía todo y simplificaba mi búsqueda. Hay que reconocer que el estilo de Tamara Lempicka está logradísimo, es más, el ilustrador (que ignoro quién es) se documentó muy bien. He estado rastreando por toda la obra de la pintora y he podido hallar de dónde han partido para esta ilustración. El origen se basa en dos cuadros: “Retrato de Mrs. Allan Bott” (1930) y “Retrato de Mrs. M” (1932), (inserto sus imágenes) solo hay que girar una de las dos. Confieso que quedé atrapado por la visión de este anuncio que desconocía, dado mi interés por Tamara desde hace años (vi por primera vez algunos de sus cuadros en los años sesentas) y desde entonces he perseguido su obra. Tamara Lempicka nació en Polonia en 1898 y murió en Estados Unidos en 1980. Su verdadero nombre era María Gorska (su apellido Lempicka viene de su marido el barón Tadeusz Lempicki).
En cuanto al frasco aquí tenéis la escultura real a la que pertenece. 

 Retrato de Mrs, Allan Bott

 Rerato de Mrs. M.


Obra de Monegal.

L'ENIGMA DE LA TRESCA


Fixeu-vos que a l'ampolla, el relleu fa referència a l'escultura d'E. Monegal que he publicat abans.
Posats a parlar de la Myrurgia, de qui us sembla que és inspiració, vaja, franca il·lustració, aquest perfum?
WebRep
Reputació global
Aquest lloc no disposa de puntuació
(no hi han prou vots)

LA TRESCA I LA VERDESCA









     Si voleu saber més coses sobre Esteve Monegal, l'amo, creador i impulsor de la renovació de la imatge de la fàbrica Myrurgia no cal sinó que cliqueu //ca..orgwikipedia/wiki/Esteve_Monegal_i_Prat
     Us poso unes quantes imatges més per anar completant la col·lecció de records. Una d'elles és una escultura seva i l'altra l'esbós d'un disseny. Moltes de les seves obres tant personals com les de producció industrial són actualment al MNAC.

L'ENIGMA DE LA TRESCA

SOLUCIÓ A L'ENIGMA DE LA SETMANA

A la Plaça Trilla hi ha encara restes de la Masia de Can Trilla (s. XVII). Actualment és un convent de monges, les Germanes de Jesús Pacient que,  com ja va comentar la Maria Teresa es dediquen a cuidar malalts pobres. Al soterrani hi ha una petita capella i una cripta anexa on està enterrada Ramona Llimargas, nomenada "la monja bilocada" perquè es veu que tenia la facultat de poder ser a dos llocs al mateix temps. Era consultora i consellera de Franco i, encara que no parlava castellà s'entenien d'allò més bé. Quines coses!
Si no fos, potser li hauria de demanar que me'n fes cinc cèntims d'aquesta seva facultat de ser a dos llocs alhora. Potser així arribaria a poder fer tot el que m'interessa .Si no fos.

dijous, 14 de febrer del 2013

SERIE MEDITERRANEA
DE MYRURGIA

L'he trobada a www.todocoleccion.net
està a la venda per 12 euros
per si la vols afeigir als teus records 
EL DISSENY I L'EXOTISME
DELS PRODUCTES MYRURGIA
 





dimecres, 13 de febrer del 2013

LA TRESCA I LA VERDESCA

La Terrassa modernista i industrial

     Ara que ja em trobo perfectament, he trescat molt, però degut als deures inherents a la meva condició d'àvia, no toco hores i vaig retardada de bloc.
     Una trescada important va ser la visita, dissabte, a la Terrassa Modernista i Industrial amb els cinc sentits. Va estar molt bé perquè la noia que ens va acompanyar era molt entusiasta i a més s'ho sabia molt bé. Ens va explicar i varem veure en viu tot el que diu el títol de la visita.
     El punt de trobada va ser l'Ajuntament d'estil goticista però amb motius modernistes, fet per l'arquitecte Moncunill, de qui són també les altres obres visitades.
Quant al sentits, la ptrimera manifestació del de l'oïda va ser virtual perwuè era el clac-clac-clac-clac dels telers que en les fàbriques o els petitis tallers de les cases, sonaven dia i nit sense aturar-se mai.
     Primerament la visita a la casa Alegre,  mansió d'uns fabricants rics que ara és de l'Ajuntament i s'hi fan moltes coses, allò que en diuen "eventos", i és alhora Museu  En ella varem poder veure no solament una mostra molt rica de l'arquitectura modernista sinó que va ser una lliçó de com el progrés i la riquesa tèxtil van arribar a la gent (uns més i altres no tant). Allò dels cinc sentits va ser la música d'un fonògraf amb música de Wagner,  una xocolata amb melindros i uns cromos antics dels de la xocolata. El Mercat també presenta encara l'estructura d'època i allí, al passar, vam anar "comprant" coses que després van constituir un vermut molt oportú i vam entrenar el sentit de l'olfacte.
     Vam visitar una casa d'estiueig, la Masia Freixa, molt interessant i que recorda força la Casa dels ous d'en Jujol. També és feta per l'arquitecte Moncunill; allí ens esperava una copeta d'anís (cosa que va ser l'excusa per parlar de l'exportació dels aiguardents i de la impremta. A la sortida ens esperava un cotxe d'època, un Ford i el seu amo també vestit comme il faut. Vaig tenir la sort de poder-me traslladar fins al següent punt de visita en aquest cotxe.. 
     Finalment el Museu de la Ciència del que només vam veure la part dels teixits doncs és una enormitat. Molt innteressant tota la visita, tant a la part comuna a les tres fàbriques ( magatzems de combustible, calderes per fer anar les màquines, xemeneies etc) , com a les pròpies de la confecció de teixits de llana que era l'únic material tractat.
     Feia molt bon dia i el vermut va ser a la terrassa, amb vistes a les cobertes de la fàbrica, que en realitat n'eren tres. 
  Bé, tot plegat ja ho veieu per les fotos, que, com sempre us sortiran si cliqueu a sobre la primera.


dimarts, 12 de febrer del 2013

UN ESTIL DEFINIT I GRAN CATEGORIA EN EL DISSENY

LA TRESCA I LA VERDESCA

`


No vull deixar passar la diada sense felicitar les Eulàlies, Eulàries, Laies, Lalis etc. I també a tots els barcelonins que celebrem la nostra Festa Major d'Hivern. I, posats a fer, felicito a tothom encara que no siguin barcelonins, que bé s'ho mereixen. O no? Bé potser alguns no.
Sabeu que la bandera de la ciutat de Barcelonas es diu "de Santa Eulàlia" ?
I si us interessa saber el programa de festes cliqueu aquí



     A Palafrugell s'ha engegat un programa  educatiu  que lliga els nois i noies desmotivats i amb problemes dels centres de secundària, amb els nens de les Guarderies Municipals i la Unitat d'Escolarització Compartida. De moment (hi ha altres projectes amb gent gran, per exemple) els adolescents ajuden els petits i de pas s'ajuden a si mateixos en responsabilitat, paciència, sociabilitat etc... També amb la gent gran, els llegeixen el diari, els ajuden a fer exercicis de psicomotricitat juguen al dòmino o altres, ... en definitiva interactuen i es coneixen mútuament. No vull entrar a comentar els beneficis i els detalls del pla que em sembla perfecte. Si us interessa llegiu La Vanguàrdia- Viure del 8 de febrer- Començar de nou per afrontar més bé el futur.
     Però si que un detall m'ha cridat l'atenció. Una mestra li diu a un nen que ajuda a un petit : posa-li l'abric de cara a ell perquè si ho fas d'esquena se sentirà agredit. Ai mare! i jo que he tingut set fills i he ajudat dotzenes i dotzenes de nens a posar-se l'anorac per sortir al pati sense adonar-me. Resulta que he de tenir mala consciència retrospectiva? Tots aquests nens viuen acoquinats per culpa meva? Com que sóc de natural optimista, em desculpabilitzo pensant que amb la meva mala pràxi potser s'han curtit i ara, ves, estan més preparats per afrontar la vida, cosa que amb la que està caient no és cosa de pa sucat amb oli. L'ampolla és mig plena, sempre.

dilluns, 11 de febrer del 2013

LA TRESCA I LA VERDESCA




Seguint amb el tema de l'altra dia ... Segur que tots coneixeu l'antiga fàbrica Myrurgia, al carrer de Mallorca. L'any 64, allí s'hi va produir un incendi que diuen que va ser el pitjor que mai s'ha vist a Barcelona.  Per sort va ser un diumenge i això va fer que no s'hi produïssin víctimes encara que sí quaranta bombers intoxicats. Hi va haver moments de molt perill, quan es temia que el foc arribés a uns grans dipòsits d'alcohol i també perquè el carrer Nàpols és molt inclinat i el foc podia baixar incendiant altres cases dels costats. Hi van anar tots els bombers de Barcelona, tots els torns i inclús els que estaven de vacances. Es veu que durant dies, tot el barri era una barreja de pudor de socarrim barrejat amb perfum.  
La Myirurgia es va instal·lar en un edifici molt Art Decó, de l'arquitecte Antoni Puig Gairalt.  la porta d'entrada i un fris en tres parts a la façana, són els motius decoratius més interessants. Aquest fris és obra de l'escultor madrileny Resti (Restituto Martín Cano).
Esteve Monegal, el fundador de Myrurgia era escultor i es va preocupar sempre en dotar els productes de la seva fàbrica, d'una imatge molt del seu temps. Però això és una altra història i l'explicaré un altre dia.

divendres, 8 de febrer del 2013

LA TRESCA I LA VERDESCA



Quina setmaneta, entre unes coses i altres no tinc temps de res. La setmana negra m'ha ocupat moltes hores de les poques que em quedaven de les meves ocupacions habituals. Us diré que el resultat ha estat variable-Maria Teresa no et facis il·lusions- segons el tema i també degut a les condicions ambientals. Com que cada cop té més èxit, l'afluència és creixent i a vegades incòmode doncs no es pot seure on convindria. Jo, tot i els audífons, les intervencions que sento realment bé són aquelles que envien per traducció simultània; les altres, les he pogut seguir però amb alguna intermitència deguda a la llunyania. Què hi farem. 
Ahir vaig assistir a una intervenció, on el sotsinspector Fèlix Gonzalez Fraile, cap del Servei Històric del Cos de Mossos d'Esquadra  (abillat de gala per a l'ocasió) ens va explicar com eren el Mossos al segle XVII. La primera fitxa policíaca d'Europa és un informe fet a Catalunya l'any 1764  per un mosso. Ens va portar fotocòpies de l'informe, ben curiós i també d'una carta d'un Mosso a un amic, informant-lo de l'assassinat del seu germà per un contrabandista de tabac. En aquesta carta, entre d'altres coses diu que l'assassí (pressumpte llavors no tenia cap rellevància) s'encontrà per lo camí de Tarragona , entre Reus y la Cannonja, ab un ruquet disfrassat; esto és: vestit com a pagès, ab calçons, espardenyas y un barret ab les alas baixas. És home de las senyas següents: alt, moreno, ab la parla grossera, vestit com tinch dit. ....... tal vegada , se podrà encontrar; lo que estimaré que tu, ab llicència de ton amo, las fassas, que to estimaré molt, que és quant dech dir-te. Ton amich y germà de l'esquadra glòria de glòria.

Ja ho sabeu, si algú l'ha vist que ho digui. Evidentment ens va explicar més coses curioses, de temps passats. Si algú vol llegir aquest informe i també la carta, està a la seva disposició.

La sessió següent va ser entre Alícia Gimenez- Barlet, escriptora d'aquí , Margarita García Gòmez, inspectora en cap del Cos Nacional de Policia,  una amiga policía a qui recorre quan li cal saber detalls tècnics (molt trempada) i el presentador, Sergio Vila- Sanjuan, periodista i escriptor, també personatge interessant, que va dur molt bé tota la conversa sobre literatura  de gènere negre i la seva cuina.. Bé, si no heu llegit res de l'Alícia no tenia major interès. Val a dir que fa uns anys no era sant de la meva especial devoció però em vaig reconciliar amb ella com a escriptora des del penúltim llibre seu : Donde nadie te encuentre, novel·la sobre la recerca del maquis més buscat: Teresa Pla Messeguer, "la Pastora". La crítica diu i hi estic molt d'acord que és un redescobriment sobre el nostre passat i la infinita soledat de l'ésser humà. 
I per avui ja n'hi ha prou.


L'ENIGMA DE LA TRESCA



Avui un doble repte : A una plaça de Gràcia que té nom de feina del camp, hi ha una casa, antiga masia (que dóna nom a la Plaça), amb una creu a sobre la porta. A dins es troba la tomba d'un dels personatges més curiosos i enigmàtics del s. XX: una monja capaç d'estar a dos llocs al mateix temps. Com es diu la plaça i com en deien a la monja?

dimecres, 6 de febrer del 2013

LA TRESCA I LA VERDESCA



La Novel·la Negra com a paradigma del silenci, d'allò amagat, del que no es pot dir, i en la qual és tan important l'atmosfera, i l'espai que n'és còmplice. Aquest va ser el tema de la primera sessió de dilluns a la tarda a la qual vaig assistir, dins la Setmana Negra. 
L'Andreu Martín i la Dolores Redondo com a escriptors i una dona (no recordo el nom), Comissària dels Mossos, van anar centrant el tema amb l'ajut d'en Puntí com a moderador. Realment va ser decisiva l'aportació de l'escriptora basca parlant de la seva novel·la El guardià invisible que he llegit aquest cap de setmana i us recomano. És realment diferent, hi ha crims misteriosos, embolics de família, una història particular intensa, dones fortes i mig bruixes... i un protagonisme absolut del paisatge i el temps. Acabes tenint fred, opressió de pluja i neu, molses i líquens t'emboliquen i és clar, una solució més o menys inesperada.  

La segona Taula Rodona era sobre La Corrupció i es preveia una tan gran afluència que van haver de canviar La Capella per l'Artèria Paral·lel (antic teatre Espanyol). Els ponents van ser Misha Glenny, especialista en màfies de l'Est i ciberdel·linqüència, Kostas Vaxevanis, periodista, Ernesto Ekaizer, periodista especialitzat en temes judicials i Carles Quilez, escriptor de Novel·la Negra i Director d'anàlisi de l'Oficina Antifrau de Catalunya. 
La intervenció més esperada era la de Vaxevanis, periodista grec que va publicar part de la llista Lagarde (Ministra francesa de Finances), amb 2.059 noms de grecs amb comptes a Suissa i suspectes d'haver comès delictes econòmics. El van jutjar i absoldre i  torna a estar en espera de judici .
Bé, tots van estar d'acord en assenyalar les estratègies de manipulació que les lleis, els avenços tecnològics, el suport estatal, les grans empreses i els bancs... o sigui tot el que hauria de servir per a posar-la de manifest i combatre-la, afavoreixen la corrupció i l'operativitat de les grans màfies.
En Martí Gómez ens havia fet riure, al començ, explicant que després de llegir el diari s'havia hagut de refer amb un cocktail al Boadas i que després de dinar amb un amic i parlar, és clar del tema, ja duia tres dry Martini. No cal dir que en sortir d'allí, els Martinis els necessitàvem tots. 

dilluns, 4 de febrer del 2013

TORTOLA VALENCIA






AQUÍ TENIU IMATGES DE TORTOLA VALENCIA 

(LA DEL FONS VERD ES D'EN PENAGOS)

A banda d'imatge del sabó La Maja de Mirurgia, va ser una ballerina i coreògrafa de fama mundial. Els seus pares eren catalans però va néixer a Sevilla el 1882. Es va formar a Londres i va aixecar passions a tot Europa, escenari de les seves actuacions. Va començar ballant de forma clàssica però, de mica en mica, i a causa dels seus viatges que li van permetre estudiar diverses cultures i danses, es va decantar cap a un estil oriental.  Va tornar a Espanya quan es va proclamar la República, el 1931 i  la seva casa de Sarrià es va convertir en Museu tant dels seus vestits com dels objectes que adquiria en el seus viatges. Fa uns quants anys, pocs, a L'Ajuntament de Sarrià s'hi va exposar una part d'aquestes col·leccions. No tinc ni idea d'on han anat a parar, però eren coses molt interessants i maques. Ho investigaré.

L'ENIGMA DE LA TRESCA

Uf que bé! En Rafel és, sens dubte el guanyador però la Maria Teresa també en participa. Hauré d'instaurar un Ex.aequo.

diumenge, 3 de febrer del 2013

L'arpa i les seves vibracions, 255

J.V. FOIX

Acte d’homenatge a J.V.Foix (1893 -1978), en el vint-i-cinquè aniversari de la seva mort.
El passat dimarts 29 de gener és complien els 25 anys de la mort de Foix, amb aquest motiu a la Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans, se li va retre un homenatge. La convocatòria va ser massiva i l’afluència d’amics i simpatitzant de l’obra del poeta, va desbordar la sala amb falta evident d’espai. L’Obertura de l’acte la va fer el Sr. Salvador Giner, president de l’Institut i tot seguit Laura Borràs, que s’estrenava com a nova directora de la Institució de les Lletres Catalanes, va glosa la figura de Foix. Tot un goig sentir-la parlar amb una dicció correcte del català més culte.( Tot i que alguns diaris l’endemà,explicaven que Pere Gimferrer, havia fet una conferència sobre “Una mirada personal sobre l’obra de Foix”, no deixà de ser una patinada al escriure l’article amb antelació, ja que Gimferrer, va excusar la seva presència per una faringitis greu que el tenia allitat)

Tot seguit un recital de poemes musicals de J.V.Foix a càrrec de Mariona Sagarra, cantant i compositora, sota el títol de: Vaig amunt i torno avall, que contenien les cançons de “Es quan plou que ballo sol”, “Ah, si amb levites...”, “Dèiem: la nit”, “La nit, diem”, “Tot és llum i pensament”, “El transeünt i pensament”, “Per a Joana Ventalló, nada Givanel”, “Dècima” per acabar amb “Ho sap tothom i és profecia”

Acompanyava les cançons de Mariona, Marina Albero, solista, amb un antic instrument de corda percudida, el salteri.

L’últim poema va tenir una nota emotiva, les dues compositores deixaren l’escenari i baixant la llum de la sala a una lleugera penombra, es va sentir la veu de Foix, en una bona gravació, “Ho sap tothom i és profecia”.

Nit doncs per gaudir del nostre poeta, que fou l’artífexs de renovar totalment la llengua poètica catalana, amb una riquesa verbal prodigiosa.

Al acabar l’acte i per gentilesa de la Pastisseria Foix, en oferiren un refrigeri, en els jardins penjats del primer pis, l’espai anomenar “Mercè Rodoreda”, curull de flors vermelles, avançades a la temperatura de l’hivern.

Malgrat tot el que ens cau a sobre, la llengua, la terra i la gent sobrevivim  i així serà, l'acte d'avui porta llavors ben nostres.


divendres, 1 de febrer del 2013

L'ENIGMA DE LA SETMANA

El seu és nom d'ocell.
Heu vist la seva estampa mil cops al rentar-vos les mans
Amb les seves faldilles va fer voltar el cap a més d'un .
Catalana, anglesa, europea, del món...
És aquí per sempre.

D'ella va dir Valle Inclán:

Tiene al andar la gracia del felino,
es toda llena de profundos ecos,
enlabia con moriscos embelecos
su boca obscura cuentos de Aladino.

Los ojos negros, cálidos, astutos,
triste de ciencia antigua la sonrisa,
y la falda de flores una brisa
de índicos y sagrados institutos.


Cortó su mano en un jardín de Oriente
la manzana del árbol prohibido,
y enroscada a sus senos, la Serpiente
decora la lujuria de un sentido
sagrado. En la tiniebla transparente
de sus ojos, la luz es un silbido.


L'ENIGMA DE LA TRESCA



Un cop més l'enigma sense resoldre. I mira que era fàcil : Barcelona Negra. La gran trobada dels amants del gènere, enguany amb moltes propostes interessants que us aniré anunciant i comentant en la mesura de la meva assistència. Comencem per la primera : Divendres 1 a les 18'30 h inauguració d'una exposició "formes de Camilleri", el Comissari Salvo Montalbano, l'escriptor Andrea Camilleri i Sicília. a la biblioteca Jaume Fuster. I a les 19h, també allí, Taula rodona amb Andrea Camilleri. L'exposició estarà fins el 18 de març.