La Novel·la Negra com a paradigma del silenci, d'allò amagat, del que no es pot dir, i en la qual és tan important l'atmosfera, i l'espai que n'és còmplice. Aquest va ser el tema de la primera sessió de dilluns a la tarda a la qual vaig assistir, dins la Setmana Negra.
L'Andreu Martín i la Dolores Redondo com a escriptors i una dona (no recordo el nom), Comissària dels Mossos, van anar centrant el tema amb l'ajut d'en Puntí com a moderador. Realment va ser decisiva l'aportació de l'escriptora basca parlant de la seva novel·la El guardià invisible que he llegit aquest cap de setmana i us recomano. És realment diferent, hi ha crims misteriosos, embolics de família, una història particular intensa, dones fortes i mig bruixes... i un protagonisme absolut del paisatge i el temps. Acabes tenint fred, opressió de pluja i neu, molses i líquens t'emboliquen i és clar, una solució més o menys inesperada.
La segona Taula Rodona era sobre La Corrupció i es preveia una tan gran afluència que van haver de canviar La Capella per l'Artèria Paral·lel (antic teatre Espanyol). Els ponents van ser Misha Glenny, especialista en màfies de l'Est i ciberdel·linqüència, Kostas Vaxevanis, periodista, Ernesto Ekaizer, periodista especialitzat en temes judicials i Carles Quilez, escriptor de Novel·la Negra i Director d'anàlisi de l'Oficina Antifrau de Catalunya.
La intervenció més esperada era la de Vaxevanis, periodista grec que va publicar part de la llista Lagarde (Ministra francesa de Finances), amb 2.059 noms de grecs amb comptes a Suissa i suspectes d'haver comès delictes econòmics. El van jutjar i absoldre i torna a estar en espera de judici .
Bé, tots van estar d'acord en assenyalar les estratègies de manipulació que les lleis, els avenços tecnològics, el suport estatal, les grans empreses i els bancs... o sigui tot el que hauria de servir per a posar-la de manifest i combatre-la, afavoreixen la corrupció i l'operativitat de les grans màfies.
En Martí Gómez ens havia fet riure, al començ, explicant que després de llegir el diari s'havia hagut de refer amb un cocktail al Boadas i que després de dinar amb un amic i parlar, és clar del tema, ja duia tres dry Martini. No cal dir que en sortir d'allí, els Martinis els necessitàvem tots.
Si cada dia promet tant, espero ens ho passis als blocaires, a més de disfrutar tu també nosaltres en aprendre'm.
ResponElimina