diumenge, 17 de febrer de 2013

L'arpa i les seves vibracions, 256

                                   Txaikovski, 5ª Simfonia
La Simfonia núm. 5, de Txaikovski és va estrenar a Sant Petersburg el 5 de novembre de 1888 sota la direcció de l’autor. Es tracta d’una obra intensament dramàtica que reflecteix una de les idees centrals del llegat del compositor rus: el destí.

Amb els amics que ens disposàvem a sentir avui al matí aquesta peça a l’Auditori, fèiem broma també sobre el nostre de destí: personal, del país, d’Espanya, d’Europa.. en fi, de tot el que ens ve a sobre.

Josep Pascual, en el seu Comentari en el programa de mà ,explica tan bé el que Txaikovski volia expressar amb la seva música, que serè fidel al que ell exposa, jo no sabria fer-ho tant didàcticament.

Txaikovski va escriure una mena de programa en que la introducció representa ”la submissió total davant el destí o, el que és el mateix, davant la predestinació ineluctable de la providència”. Precisament, el primer moviment comença amb un Andante – Allegro con anima en el qual sentim el tema del destí, que recorre tota la composició adoptant diferents aspectes. El segon moviment, Andante cantabile, comença amb una breu introducció de la corda que dóna pas a una meravellosa melodia a càrrec de la trompa. Aquesta, desprès, constitueix la base d’un diàleg amb l’oboè, i més tard és l’oboè qui exposa un nou tema, majestuós i bellíssim, que passa a la corda. Encara el clarinet introdueix una nova idea, nostàlgica, interrompuda més tard per les trompetes, que exposen el tema del destí. Al final tornem a la calma inicial i el clima esdevé plàcid, amb la irrupció del deliciós vals del tercer moviment, Allegro moderato, que també acaba esvaint-se davant l’arribada del tema del destí. Al darrer moviment, – Allegro vivace -Andante maestoso , el tema del destí adopta un aspecte nou, majestuós i optimista, que arriba a ser grandiós: és potser l’expressió del triomf sobre el destí? Txaikovski es feia una pregunta a les seves notes que no ens ho acaba d’aclarir: “He d‘abraçar sense dubtes les meves creences? Trobar refugi en la fe?

Avui dirigia l’orquestra de l’OBC, el director Pablo González, que és el director titular des de setembre de 2010. Tot i que és una simfonia molt coneguda, us recomano si teniu temps, la seva audició per CD i/o Internet, ja que se’n troben diverses versions. Gaudiu en el segon moviment de la melodia a càrrec de la trompa, el músic i instrument més aplaudit avui.



1 comentari:

  1. Llàstima que ja faig tard pero a ser una erudita musical com tu. M'agrada llegir-te.

    ResponElimina