dilluns, 3 d’octubre del 2016

LA TRESCA I LA VERDESCA

Estic força desesperada o amoïnada més aviat, que no cal exagerar ni prendre'ns les coses a la tremenda: tampoc aquí puc connectar-me fàcilment a Internet. Ara hauré d'esperar, amb paciència, que el meu fill Jordi pugui venir un dia a mirar què es pot fer; a veure si m'he de donar d'alta a la fibra òptica o què. Escriure, encara però baixar un foto és mortal de necessitat i fer trasvassaments des de l'Ippad, el telèfon o inclús el correu ja no es pot ni intentar. Per tant, renuncio, de moment a explicar-vos el viatge. Tot va anar molt bé, varem veure moltes coses, vam menjar i riure i això és tot en definitiva. 
Quant a l'actualitat, què es pot dir? Hi ha alguna cosa positiva pel país? Si algú en troba alguna que m'ho digui sisplau. No sé si és una actitut de vella o què però francament...Potser el millor és acontentar-nos amb els petits plaers de la vida: el cinema, l'escriptura i la lectura, els amics i aprofitar els últims dies de pseudoestiu. Que no ens passi res.

2 comentaris:

  1. Llàstima no seguir el teu viatge per Castella. No deixis d'escriure com fas sempre de la vida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi m'acaben de posar fibra però va igual de lent que sense.
      Passat'ho bé trescant.

      Elimina