Els immensos camps de blat de Castella acaben de ser segats. En la infinitud, l'or dels rostolls gairebé enlluerna i els munts de bales de palla preparats per ser recollits són castells encantats. Aquestes terres són les anomenades el granero de Castilla i no m'estranya.
Us estalvio la llista de pobles i esglésies que veiem, d'aprop o en lontananza; és una barbaritat. Nosaltres ens dirigim directament a Macotera. Allí una casa preciosa i l'església que sembla que té un enteixinat molt bo. Esperem una bona estona que l'obrin però no hi ha sort i ens hem d'acontentar veient-la per fora.
D'allí anem a Galleguillos on ens espera una veritable sorpresa una esglesieta, senzilla i petitona romànico-mudeixer tota ella feta de totxos a la manera de les de Terol. A dins, restes d'imatges de l'antic retaule.Una joia.
Ens l'ensenya una dona que en té la clau. Al poble no hi viu gairebé ningú però hi van els caps de setmana, ens diu. I és clar ens explica que allí no hi ha futur pero s'hi està tan bé!... quina pena.
Ella mateixa ens diu que no ens deixem perdre una altra esglesia com aquella, una mica més enllà, a
Turra. Allà és una altra dóna la que ens obre (i això que està fent canalons per dinar perquè avui és diumenge). També amabilíssima ens explica si fa no fa les mateixes penúries : hasta el cura que és negro porque ya casi no quedan y han de venir de fuera.
Aquestes dues esglesietes són potser el record més entranyable i inesperat del viatge.
Que segueix, és clar. Cap a Alba de Tormes on dinem a un bon restaurant (també per nosaltres és diumenge) i després prenem cafè a la Plaça, descansadament. Per tot arreu el cartell de SE VENDE a moltíssimes cases.Tot el país està en venda.
Després anem cap al Museu (miracle, diumenge a la tarda i obert) de Santa Teresa. Allí sí que hi ha un devessall de riquesa eclesiàstica. Des de casulles, capes pluvials etc...brodats, tapissos, orfebreria, llibres, quadres,... tot el que vulgueu, no tan sols directa o indirectament relacionats amb Santa Teresa sino un tresor, al marge del seu significar religiós. I allí també, com un balcó que s'obre a l'església del Carme, el sepulcre de Santa Teresa i un enorme i horrible relicari en forma de V en el qual en una banda hi ha el cor i a l'altra el braç aquell que tenia LA BÈSTIA en el seu poder i se l'enduia a tot arreu. Això és horripilant. Segur que a la mateixa Santa Teresa li hagués molestat perquè és (és una opinió particular, és clar) una veritable profanació i una falta de respecte.
I al final del dia arribem a Salamanca, a un magnífic hotel amb vista directa ala Catedral. Sortim a voltar una mica. Són les Fires i està animadíssim. Sopem, com tothom, al carrer, de tapeo i amb un cambrer, un noi molt jove que ha estat a Barcelona. Amb tothom amb qui parlem ha estat a Catalunya o hi té algun parent.
Aquí us deixo una adreça per si voleu veure un reportatge sobre Santa Teresa que està força bé.
www.yhttpsoutube.com/watch?v=4q9V--Go3Ac Jo no el puc penjar directament però només cal entrar al google i posar aquesta adreça ( o encara més fàcil: posar Alba de Tormes- Huellas de Santa Teresa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada