Estic força desesperada o amoïnada més aviat, que no cal exagerar ni prendre'ns les coses a la tremenda: tampoc aquí puc connectar-me fàcilment a Internet. Ara hauré d'esperar, amb paciència, que el meu fill Jordi pugui venir un dia a mirar què es pot fer; a veure si m'he de donar d'alta a la fibra òptica o què. Escriure, encara però baixar un foto és mortal de necessitat i fer trasvassaments des de l'Ippad, el telèfon o inclús el correu ja no es pot ni intentar. Per tant, renuncio, de moment a explicar-vos el viatge. Tot va anar molt bé, varem veure moltes coses, vam menjar i riure i això és tot en definitiva.
Quant a l'actualitat, què es pot dir? Hi ha alguna cosa positiva pel país? Si algú en troba alguna que m'ho digui sisplau. No sé si és una actitut de vella o què però francament...Potser el millor és acontentar-nos amb els petits plaers de la vida: el cinema, l'escriptura i la lectura, els amics i aprofitar els últims dies de pseudoestiu. Que no ens passi res.
Llàstima no seguir el teu viatge per Castella. No deixis d'escriure com fas sempre de la vida.
ResponEliminaA mi m'acaben de posar fibra però va igual de lent que sense.
EliminaPassat'ho bé trescant.