LA TRESCA I LA VERDESCA-Castella 2

Segon dia de la conquesta de Castella

Ens llevem encara plens pel sopar boníssim. Potser els riures també contribueixen a fer-nos notar l'estómac. Això no obstant no priva que esmorzem a la fresca i alguns es llencen alegrement a la xocolata amb xurros i altres llepolies colesteròliques. Ens hem d'alimentar que la vida turística debilita molt. I després d'una passejada higiènica pels carrers sempre en pendent, anem a visitar el Monestir de l'Escorial. Els milers d'escales ens acaben de situar l'estómac.

Jo ja hi havia estat i ho recordava molt bé però fora de la sala de les batalles, magnífica enciclopèdia de l'art marcial medieval i també de part de la vida, res no és igual. Ara han obert noves estances i  fet un nou recorregut. Total que quan tocava pujar al pis de dalt, on són les habitacions "familiars", estàvem exhausts i en canvi havíem visitat els panteons reals que, almenys a mi, poc donada a les arts mortuòries, no m'interessaven gens. Bé tot això no deixa de ser una visió parcial perquè sí que varem veure altres coses i és realment un lloc impressionant. No es tracta tampoc de fer-ne la guia.

A continuació una passejada (en camioneta) pels camps de La casita del Píncipe , una ullada morbosa a l'escola universitària on va estudiar el meu germà (el problemàtic) i una mica per tot. A una de les de la colla fa poc que li han canviat un genoll i encara no pot fer grans caminades, així és que amb molta solidaritat hem vist molt paisatge de finestra.

I carretera endavant, baixant i baixant i pujant i pujant, anem cap a Àvila, copsant la meseta, aprenent a distingir els tipus de vaques que veiem i apreciant la repoblació forestal (que no és el mateix que cardar sota un pi). Vaja, fent maribolla, com sempre.

Fins arribar a Àvila i fer un parell de tombs, un per dins de la ciutat i l'altre a fora muralles. Als 4 postes, ben a prop hi ha un hostal i ens quedem atrets pels xuletons i altres meravelles que la cuina manxega posava al nostre abast.

I després cap a prendre possessió del nostre hotel per tres nits: el palacio dels Velada, preciós. Totes les grans cases senyorials s'han convertit en hotels. Aquest és magnífic, sobretot el pati cobert, i està davant de la Catedral, o sigui molt cèntric.

 Sortim a visitar-la i després a veure carrrers i a l'hora sagrada (pels estadants habituals) del vermut, sopem a base de pintxos i altres coses insòlites com ara morro rebozado .  Seure i mirar i vinga a riure. Passejada higiènica i a dormir.

No us penseu que faig un diari culinari però les coses van com van i ja se sap...