París és la meva primera ciutat d'elecció. Per molts motius que no venen al cas. Avui no puc encara treure-me-la del cap i us poso un verset que vaig fer l'últim cop que hi vaig ser. Ara la pluja són llàgrimes i el reguerot sang. Les paraules un clam de dolor.
Cafè de FLORE
Plovia a París
Un reguerot als meus peus
formava un toll fet de paraules,
pasta de paper imprès.
Sortien d’un antic cafè
Hi vaig entrar
i en vaig omplir un cistell
Recordo amb enyor el viatge al teu costat amb la Susi i el Rafel.
ResponEliminaRecordo amb enyor el viatge al teu costat amb la Susi i el Rafel.
ResponEliminaJo també.
ResponEliminaTots hem viscut París un moment o altre. El poema el trobo encantador.
EliminaEt responc per correu-e.